Apologia de l’idioma cathalà, vindicant-lo de les impostures d’alguns estrangers que lo acusen d’aspre, incult i escàs
Identificació
Època
Il·lustració
Any
Tipologia textual
discurs acadèmic
Descripció
Escrit poc curós i amb clara aparença d’oralitat, amb finalitat de ser llegit en veu alta a les sessions de la societat «Comunicació literària». Consta d’una introducció, Analogia del idioma cathalà, referida als orígens de la llengua. La resta de l’obra no diferencia cap apartat o capítol. Pretén rebatre les idees del moment que consideraven el català una llengua aspra, inculta i escassa. En el mateix ordre, va donant arguments en contra de cada una d’aquestes acusacions.
Anotacions
Ferreres utilitza textos poètics, bàsicament propis, per exemplificar la capacitat de la llengua catalana per ser usada en tots els registres, inclosa la poesia i la literatura culta. Clara animadversió i un marcat enfrontament amb el castellà, constant terme de comparació. No intenta establir cap preceptiva, però defensa la llengua legitimant-la a través de la seva capacitat literària, avalada pels exemples que reprodueix. No hi ha una adscripció explícita a cap model clàssic, però es repeteix la creença recurrent de la valoració de la llengua en funció de la seva procedència de la font llatina i de la seva analogia amb el llatí (idea que una llengua té més valor si s’allunya menys del model del qual prové). Hi ha barreges d’idees, perquè també hi apareixen elements mítics i religiosos.
Bibliografia
Manuscrits i edicions
Ms. 163 de la Biblioteca Municipal de Montpeller // Ms. 2298 de la Biblioteca de Catalunya // Ms. 1119 de la Biblioteca de Catalunya // FAURA I PUJOL, Neus (ed.). Anuario de filología, 3. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1977, p. 457-507. *
Bibliografia específica:
Poètiques on-line
Investigador encarregat