Vés al contingut

Arte poética fácil. Diálogos familiares, en que se enseña la poesía a cualquiera de mediano talento de cualquier sexo y edad

(Palerm 1744 - València 1817) Jesuïta, a Catalunya (1759). Exiliat a Itàlia (1767-1789), estudià dret a Bolònia. Retornà definitivament el 1815 i ensenyà humanitats al col•legi de València. És bàsicament un historiador (Historia crítica de España y de la cultura española, 1783-1805). Traduí a l'italià poesia del Segle d'Or castellà (Poesie di veintidue autori spagnuoli del Cinquecento, 1786-1788). La seva dedicació a la poètica és ocasional

    Època
    Il·lustració
    Any
    Tipologia textual
    diàleg

    Poema, argument, versemblança, estructura i estil (“tejido”), harmonia, gènere, mitologia (“antiguas fábulas”), retòrica.

    Inclou una dedicatòria a la reina Maria Lluïsa, una “Idea de la obra” i nou diàlegs instructius entre un mestre (Metrófilo) i la seva alumna (Sofrónia) sobre la poesia. Els nou diàlegs tracten de la naturalesa i utilitat de la poesia (1-20); de l’art de llegir i escriure bé (lletres, síl•labes, puntuació, període etc.) (21-48); de l’harmonia que creen les síl•labes i els accents (49-80); de l’harmonia de la rima (81-100); de les composicions poètiques en general (101-131); de la naturalesa i construcció (gèneres, figures retòriques etc.) de les poesies curtes (132-167); de la naturalesa i construcció de les poesies llargues, teatre i òpera inclosos (168-204); del llenguatge i de l’estil poètics, dedicat bàsicament a les figures retòriques (205-224); i les faules clàssiques (225-276). El volum acaba amb un «Catálogo alfabético de todos los dioses, semidioses y demás objetos fabuloso nombrados en el diálogo nono»

    Retòrica didàctica destinada a joves sense preparació retòrica i, per això, tria com a deixeble una noia que ni sap llatí ni ha estudiat mai.

    No atribueix un tipus d’informació específic a la poesia i no diferencia la prosa de la poesia més que en la versificació. La clau del seu aprenentatge consisteix en la recurrència dels materials que s’utilitzen Una variant, de fet, del concepte d’unitat. Introdueix el concepte de “teixit” per identificar la manera de presentar la faula. La racionalitat del discurs hi té un paper essencial.

    Manuscrits i edicions

    València: Burguete, 1801 // Girona: Antonio Oliva, 1826.

    Bibliografia específica:
    Poètiques on-line
    Títol
    ed. prínceps
    Investigador encarregat
    Ramon Pla