Ausiae Marchi, elegantissimi poetae valentini, vita

Com a introducció a l’edició de la seva traducció al llatí de l’obra poètica d’Ausiàs March, Mariner incorpora una epístola adreçada a Luis Méndez de Haro, dedicada fonamentalment a lloar el destinatari i amb molt poques referència a March, i a continuació una biografia del poeta. Mariner justifica ampliament la necessitat de confegir biografies d’herois i savis, tot i que la fama ja els hagi concedit l’eternitat, pel caràcter exemplar de les seves vides i en precisa els antecedents clàssics més il·lustres (Diògenes Laerci, Plutarc). En realitat Mariner aporta poques dades a la biografia de l’autor, dubta sobre si s’ha de situar a les cort de Jaume I o d’Alfons el Magnànim i, tot i que al principi s’inclina per la primera opció i treu importància a la documentació aportada per Juan de Resa, cosa que permet convertir-lo en font del Canzoniere, a la part final sembla decantar-se per la segona opció. Menys dubtes li ofereix la qualitat literària de la seva obra, explicable a través dels paràmetres retòrics de la inventio, la dispositio i l’elocutio, i valorada tant per la capacitat de fer emergir els grans secrets de la filosofia, la naturalesa o la medicina com per la construcció d’una llengua literària sublim.