Vés al contingut

Avisos de discreción para acertadamente tratar de negocios: Dins: Engaños y desengaños del tiempo, f. 148v-184

Blai Verdú de Sans (Cati, 1565 - València, 1620), estudià arts i medicina a València.  Posteriorment cursà teologia i professà (1585) com a dominic. Ensenya arts a l'Estudi General de València (1592-1593) i a la Universitat dominica de Tarragona (1598). El 1599 el trobem ja com a lector de teologia del Col·legi de Sant Doménec de Tortosa, del qual en fou nomenat rector el 1602. A partir del 1611 compagina aquesta responsabilitat amb el càrrec de lector de la Seu tortosina. Cap al 1619 es retirà a València al recer del seu amic, l'arquebisbe Isidoro de Aliaga.

    Època
    Barroc
    Any
    Tipologia textual
    altres

    invenció, discreció, gràcia, tria lingüística

    Tractat sobre l'art de parlar bé en qualsevol circumstància i, en especial, per a ser cortès en el tracte i competent en els negocis -en el sentit ampli de la paraula. No és, per tant, un tractat d'oratòria sensu estricto, en el sentit de què no versa sobre la retòrica forense, pública o literària. Està, per tant, més prop dels codis d'urbanitat o d'educació, com ara el Galateo español (1582), de Lucas Gracián

    Per a Verdú parlar bé depén de la qualitat de les paraules emprades, o "viveza de razones", de la discreció i de la gràcia. La primera virtut s'adquireix mitjançant la inventio i el natural enginy de la persona. La gràcia, o sal del discurs i comportament, no es subjecta a regles i, per tant, no pot ser estudiada. La discreció s'assoleix en base a les circumstàncies que modelen el moment de la actio. Verdú transporta els set llocs comuns de la inventio -quis, quid, ubi, quibus auxiliis, cur, quomodo-, quando al camp de la discreció a fi d'analitzar cada una d'aquestes circumstàncies i extraure'n els respectius vicis i virtuts. A l'apartat de quibus auxiliis aconsella expressar-se amb la llengua que dominem millor -deixa entendre que el català- a fi de no ser corregits per algun ignorant pel mer fet que és o sap castellà.

    Manuscrits i edicions

    Engaños y desengaños del tiempo. Con un discurso de la expulsión de los moriscos de España y unos avisos de discreción para acertadamente tratar de negocios. Barcelona: Sebastián Mathevad, 1612

    Bibliografia específica:
    Poètiques on-line
    Investigador encarregat