Vés al contingut

Cartas familiares (Viaje de Italia), [vol. I i II]

Joan Andrés i Morell (Planes de la Baronia 1740-Roma 1817) fou un jesuïta il•lustrat. El 1754 va ingressar a la Companyia de Jesús, sent ordenat sacerdot el 1763. Un any després va entrar a formar part del professorat de la Universitat de Gandia com a catedràtic de retòrica i de poesia. Amb l’expulsió de l’ordre el 1767, hagué de fugir a Itàlia, on escriví la major part de les seves obres. L'obra més important és Dell'origine, progressi, e stato attuale d'ogni Letteratura (1782-1799). [Per a més informació biogràfica veure: AULLÓN DE HARO, Pedro. «Estudio preliminar».

    Època
    Il·lustració
    Any
    Tipologia textual
    epístola

    Bon gust vs. mal gust, imitació dels autors grecollatins, perfecció i intel•ligència assimilats al bon gust, necessitat d’unir la utilitat al gaudi, religió unida a Il•lustració, recerca de l’equilibri entre qualitats distants: “senzill però majestuós”, “molt adornat però lleuger”, “treballat amb gràcia però també amb solidesa”, “gust fi però sòlid”, etc., sistematització i difusió del saber acumulat (col•leccionisme, enciclopedisme), orígens de la literatura.

    Aquesta obra va ser escrita com a conseqüència dels viatges que va realitzar per Itàlia impulsat per la necessitat de trobar informació per a l’elaboració de la seva història universal de la literatura (Dell’origen, progressi e stato attuale d’ogni letteratura). L’autor manté les mateixes finalitats que el van impulsar a escriure Dell’origine: la mentalitat pedagògica i enciclopedista de l’autor fan novament d’aquesta obra una font important d’erudició crítica adreçada a instruir un públic interessat. En aquest cas particular l’obra va dirigida concretament als lectors espanyols. La informació que recull dels seus viatges és de caràcter estrictament cultural, artístic i científic, i per tant, el seu itinerari esdevé essencialment urbà. Es tracta, així doncs, d’un assaig i no d’una obra de ficció. Per tant, la utilitat preval sobre l’entreteniment, objectiu dels autors il•lustrats.

    El primer volum de les Cartas familiares de Joan Andrés comprèn dos toms, cadascun dels quals es clou amb un índex fet per l’autor on s’especifiquen les qüestions més rellevants que s’han tractat a les pàgines anteriors. El tom I reuneix les vuit primeres cartes. La primera és introductòria i s’inicia amb una captatio benevolentiae. A continuació Joan Andrés, com a resposta a la petició del seu germà Carles, parla de tots els espanyols que va tractar al seu viatge. La segona carta tracta en primer lloc sobre Ferrara, i després sobre Bolònia. Les cartes III, IV i V parlen sobre Florència. Aquesta visita va introduïda per la descripció de la regió de la Toscana (inici de l’epístola III), on Joan Andrés remarca la gran aportació dels toscans a les Ciències i a les Arts. L’autor finalitza la carta V amb un petit recorregut per Pisa (especialment per la seva universitat) i per altres ciutats toscanes, com Siena. Les tres darreres cartes d’aquest tom i les primeres tres del següent són dedicades a la capital d’Itàlia: Roma (la ciutat i els voltants).

    El segon tom d’aquest primer volum conté un total de set epístoles. En les tres primeres, com hem dit, Joan Andrés continua el seu periple per Roma. Les darreres línies d’aquesta epístola enllacen Roma amb Nàpols, ciutat a la qual dedica les epístoles XII i XIII. Les dues últimes epístoles són dedicades a Pompeia i a Herculà respectivament. A les últimes pàgines Joan Andrés descriu el trajecte fins a Mòdena i, finalment, clou el llibre amb el retorn a la ciutat que ha esdevingut la seva llar: Màntua.

    El segon volum està format per quatre toms. El primer, numerat com a tom III per ser la continuació del volum anterior, conté onze epístoles. L’autor parteix de Màntua i recorre les ciutats de Venècia, Pàdua i Verona. Les vuit primeres cartes estan dedicades a Venècia, la novena a Pàdua i les dues darreres a Verona.
    El tom IV conté cinc cartes, en les quals es descriu Parma, Milà i Pavia. El tom V descriu Novara, Verceli Turí (amb l’antiga ciutat de Susa) i Gènova.

    Joan Andrés es mou en el camp del comparatisme. Posa en paral•lel els antics i els moderns, algunes ciutats italianes o també diferents ciutats europees. Els elements de comparació són les biblioteques, els museus, les universitats, les acadèmies, etc., fent servir alhora els criteris de qualitat i de quantitat: la quantitat d’obres artístiques o literàries, la qualitat d’aquestes obres i la qualitat del servei de cada centre (és a dir, la comoditat o la incomoditat del sistema per a consultar les obres o la disposició de les persones que hi treballen). A través de la descripció de monuments i obres d’art Joan Andrés manifesta la seva defensa de l’estètica classicista com a únic paràmetre del bon gust. Roma és el més clar exemple d’aquesta pervivència del bon gust a través del classicisme: la ciutat antiga s’acomoda perfectament a la ciutat moderna, dissenyada per arquitectes, pintors i esculptors de renom adherits a aquest corrent artístic (Bernini, Rafael o Mengs són uns quants dels grans noms que hi apareixen). Alhora, Roma no és només un exponent evident de referència per als intel•lectuals i artistes setcentistes, sinó que és també el centre del cristianisme, combinació que s’avé perfectament amb el desig de Joan Andrés d’unir la religió al moviment Il•lustrat i a l’estètica neoclàssica del seu segle. Per aquest motiu en els seus passejos per la ciutat imperial dirà: “En Roma triunfa la religión al lado del buen gusto”.

    Filodemo (Retòrica I i II); Quintilià (Institucions oratòries); Albino Alcuino(Retòrica); Gasparino Barziza (Rethorica magistri Vesparini); Boeci (De consolatione philosophiae); Lorenzo de Aquilea (Summa dictaminis Magistri Laurentii de Aquilegia retorici ad philippum divina magnificentia francie regem illustrissimum); Ciceró (Epístoles); David Runkenio (Epistolae criticae in Homeridatum hymnos, Hesiodum, Callimachum et Apollonium Rhodium; Timoei sophistae lexicon vocum platonicarum).

    Manuscrits i edicions

    Cartas familiares del abate D. Juan Andrés a su hermano D. Carlos Andrés, dándole noticia del viage que hizo a varias ciudades de Italia en el año 1785, publicadas por el mismo D.Carlos. Madrid: Antonio de Sancha. 1786 [toms I-II]; 1791 [2a ed.] // Cartas familiares del abate D. Juan Andrés a su hermano D. Carlos Andrés, dándole noticia del viage que hizo a Venecia y a otras ciudades de aquella República en el año 1788, publicadas por el mismo D. Carlos. Madrid: Imprenta de Sancha. 1790 [tom III] // Cartas familiares del abate D. Juan Andrés a su hermano D. Carlos Andrés, dándole noticia del viage que hizo a varias ciudades de Italia en el año 1791, publicadas por el mismo D. Carlos. Madrid: Imprenta de Sancha. 1793 [toms IV-V] // Cartas del abate D. Juan Andrés a su hermano Don Carlos Andrés, en que le comunica varias noticias literarias. València: Joseph de Orga. 1800 // Brano di letrera dell’Abate Giovanni Andres sopra la città di Vicenza. Treviso: Francesco Andreola Tipógrafo (trad. de Francesco Testa). 1825 // Don Juan Andres Reise durch verschiedene Städte Italiens in den Jahren 1785 und 1788 in vertrauten Briefen an seinen Bruder Don Carlos Andres. Weimar: Industrie Comptoir (trad. de E. A. Schmid). 1792 [2 vols.] // Gl’incanti di Partenope. Nàpols: Alfredo Guida (prólogo de Vincenzo Trombetta, trad. de Carla Cirillo). 1997.

    Poètiques on-line
    Investigador encarregat