Controvèrsia sobre la perfecció de l’idioma català

L’argument bàsic per a la defensa del català és un argument mític: el català queda legitimat per a tots els usos pel fet de procedir directament de Déu, ja que és una de les 72 llengües babèliques amb les quals Déu va castigar els homes per la seva falta de comprensió mútua a l’hora de construir la Torre de Babel. No és un argument nou, sinó que es tracta d’un dels raonaments recurrents de l’època i inherents al gènere. Aquesta idea no vol dir que Eura no conegui perfectament l’origen llatí de la llengua catalana, qüestió que queda clarament explicitada en el text. La resta d’argumentacions que ofereix, encara que elaborades de manera primitiva, són de tipus fonètic, fonològic, etimològic, d’extensió geogràfica. És a dir, bàsicament de caràcter lingüístic (arriba a reflexionar sobre l’arbitrarietat del signe lingüístic). Fa una valoració positiva de l’existència de diccionaris i de sinònims, que considera útils, per exemple per a l’oratòria. Vol deixar clar que el català és una llengua tan apta com el castellà (terme de comparació fonamental) o qualsevol altra per a tots els usos. Amb la finalitat de demostrar-ho, afloren alguns criteris que tindrien relació amb la versemblança, la imitació i la funció persuasiva del llenguatge. Els sons del català reprodueixen perfectament els estats d’ànim i les passions de l’home, “imiten” molt bé la realitat, i per aquest motiu persuadeixen millor que altres llengües.