Declamatio hispano sermone confecta, qua linguarum peritia excutitur, et mirabiles in latino eloquio operationes, quas ex tempore, et in Greca facundia et difficultate absolvere et promptissimo exequi Polliceor exponuntur
Identificació
Conceptes clau
saber; veritat; epistemologia; inspiració; furor; imaginació; inventio vs. mimesi; laconisme.
Descripció
La declamació s’inclou en una carta adreçada a Francisco de Daza, secretari del duc de Lerma. Mariner hi fa explícita la seva perícia lingüística i repta el lector a superar-lo. Prèviament, però, estableix interessants reflexions de base platònica sobre què és el saber i la veritat, associats al furor producte de la inspiració divina. L’estudi de les llengües no es basa en la memòria sinó en l’enteniment. La memòria és un do accessible a tots els humans, en canvi l’enteniment no. Mariner afirma que domina el llatí, el grec i l’hebreu, als quals ha consagrat molts esforços durant anys, però que és gràcies a un do diví que pot destacar en el domini d’aquestes llengües. A continuació presumeix de l’ús espontani i viu que pot fer del llatí i del grec (escriptura ràpida de versos, variacions improvisades de metre, de figures, de registres i de lèxic, anàlisi prosòdica, detecció d’errors, traducció...) i repta els que creguin saber-ne a competir amb ell a través d’un conjunt de proves que especifica. El seu coneixement de l’hebreu és més passiu i afegeix al seu currículum un bon coneixement del francès, tot i no haver-lo hagut d’estudiar perquè s’assembla molt a la "seva llengua valenciana", i de l’italià; i el desig d’aprendre àrab, armeni, anglès i alemany. Mariner elabora també un catàleg de les obres que ha redactat i traduit al llarg de la seva vida i es plany de no haver trobat mecenes que en subvencionessin la seva publicació.
Anotacions
Mariner considera el saber una gràcia divina i no un artifici humà. És Déu qui atorga inspiracions, celestials o terrenals, divines o humanes, sublims o ínfimes, en funció del receptor. D’aquí Mariner n’infereix que la ciència infusa, reservada a una minoria, és superior a l’adquirida amb l’estudi. Aquesta ciència inspirada té la mateixa base que la poesia i la profecia: el furor, l’agilitat i la força de la vehemència imaginativa. Coherentment amb aquests plantejaments, Mariner considera millor la invenció que no la recreació d’una obra literària.
Bibliografia
A Francisco Daza, secretario del Duque de Lerma... Epístola. Madrid, 1636 // reed. a M. Menéndez Pelayo, Biblioteca de traductores españoles. Santander, 1953, vol. III, p. 29-34 // Solervicens, Josep. La poètica del Barroc. Textos teòrics catalans. Barcelona: Punctum, col. Poètiques 3, 2012, 80-81
| Títol | Autor/s |
|---|---|
| Helenistas españoles del siglo XVII | Andrés, Enriqueta de |
| La traducción de los escolios de los "Idilios" de Teócrito de Vicente Mariner: algunas consideraciones | Castro de Castro, David |
| Vicente Mariner y sus traducciones de la Ilias y las Odyssea | García de Paso Carrasco, M. Dolores & Rodríguez Herrera, Gregorio |