Vés al contingut

Declamatio hispano sermone confecta, qua linguarum peritia excutitur, et mirabiles in latino eloquio operationes, quas ex tempore, et in Greca facundia et difficultate absolvere et promptissimo exequi Polliceor exponuntur

Vicent Mariner (València, darrer terç s.XVI-Madrid, 1642), hel·lenista, format a la Universitat de València (on possiblement va ser deixeble de Pere Joan Núñez, a qui elogia a In priscos et celebres Valentinae urbis poetas), estigué vinculat durant la primera dècada del segle XVII a l'activitat cultural valenciana. Al voltant de 1612 inicià la seva estada a Madrid, com a preceptor i bibliotecari de diversos membres de la família Sandoval, i en aquesta ciutat va entrar en relació amb Lope de Vega i Quevedo. El 1633 és nomenat bibliotecari dels manuscrits grecs de l'Escorial.

    Època
    Barroc
    Any
    Tipologia textual
    discurs acadèmic

    saber; veritat; epistemologia; inspiració; furor; imaginació; inventio vs. mimesi; laconisme.

    La declamació s’inclou en una carta adreçada a Francisco de Daza, secretari del duc de Lerma. Mariner hi fa explícita la seva perícia lingüística i repta el lector a superar-lo. Prèviament, però, estableix interessants reflexions de base platònica sobre què és el saber i la veritat, associats al furor producte de la inspiració divina. L’estudi de les llengües no es basa en la memòria sinó en l’enteniment. La memòria és un do accessible a tots els humans, en canvi l’enteniment no. Mariner afirma que domina el llatí, el grec i l’hebreu, als quals ha consagrat molts esforços durant anys, però que és gràcies a un do diví que pot destacar en el domini d’aquestes llengües. A continuació presumeix de l’ús espontani i viu que pot fer del llatí i del grec (escriptura ràpida de versos, variacions improvisades de metre, de figures, de registres i de lèxic, anàlisi prosòdica, detecció d’errors, traducció...) i repta els que creguin saber-ne a competir amb ell a través d’un conjunt de proves que especifica. El seu coneixement de l’hebreu és més passiu i afegeix al seu currículum un bon coneixement del francès, tot i no haver-lo hagut d’estudiar perquè s’assembla molt a la "seva llengua valenciana", i de l’italià; i el desig d’aprendre àrab, armeni, anglès i alemany. Mariner elabora també un catàleg de les obres que ha redactat i traduit al llarg de la seva vida i es plany de no haver trobat mecenes que en subvencionessin la seva publicació.

    Mariner considera el saber una gràcia divina i no un artifici humà. És Déu qui atorga inspiracions, celestials o terrenals, divines o humanes, sublims o ínfimes, en funció del receptor. D’aquí Mariner n’infereix que la ciència infusa, reservada a una minoria, és superior a l’adquirida amb l’estudi. Aquesta ciència inspirada té la mateixa base que la poesia i la profecia: el furor, l’agilitat i la força de la vehemència imaginativa. Coherentment amb aquests plantejaments, Mariner considera millor la invenció que no la recreació d’una obra literària.

    Plató; Sant Pau (Primera epístola als corintis, 14).

    Manuscrits i edicions

    A Francisco Daza, secretario del Duque de Lerma... Epístola. Madrid, 1636 // reed. a M. Menéndez Pelayo, Biblioteca de traductores españoles. Santander, 1953, vol. III, p. 29-34 // Solervicens, Josep. La poètica del Barroc. Textos teòrics catalans. Barcelona: Punctum, col. Poètiques 3, 2012, 80-81

    Bibliografia específica:
    Poètiques on-line
    Investigador encarregat