Discurso en favor de las comedias
Identificació
Època
Barroc
Any
Tipologia textual
discurs acadèmic
Conceptes clau
Comèdia:entreteniment; delectare et prodesse; funció didàctica del teatre; teatre: escola de bons costums; desqualificació del teatre popular; teatre: text i representació.
Descripció
Discurs molt breu en defensa de les representacions teatrals de comèdies. Escrit després de la junta celebrada el 26 d'agost de 1649 a l'església de l'Hospital General de València amb motiu de la polèmica al voltant de la conveniència de representar comèdies (Felip IV les havia prohibit el 1646). Es va arribar a l'acord, en contra de la tradicional opinió de l'Església (que considerava les comèdies immorals i contràries a la doctrina cristiana) que, si bé no eren un espectacle necessari, tampoc no es podien considerar perjudicials. Des d'aquesta perspectiva, Vich confegí el seu discurs.
El discurs inicia la defensa de les representacions de comèdies a partir del fet, ja indicat en el títol, que "la representación de comedias" és "acto indiferente".
A la primera part, Vich revalora el gènere citant autors que considera importants i que hi han deixat la seva empremta (Lope de Rueda, Torres Naharro i, sobretot, Lope de Vega).
Fa referència al tractament atorgat a les comèdies durant els regnats de Felip II i Felip III. Malgrat la constant controvèrsia, les comèdies mai no van deixar de representar-se. Fins i tot Felip III, juntament amb "tantos príncipes seculares i Eclesiásticos", en va ser un gran afeccionat. Així, per a l'autor no té sentit la prohibició d'un espectacle de tanta tradició i al qual també hi assistien els eclesiàstics. D'altra banda, una part de la recaptació de les funcions teatrals estava destinada als hospitals i hospicis, per la qual cosa resultava evident la importància social de mantenir-les.
Vich considera una incongruència que la mateixa Inquisició responsable d'exercir la censura ("a quien toca derechamente la censura") i que recolzava la prohibició de les representacions, no tingués cap problema en autoritzar la impressió dels llibres de comèdies.
Per a Vich, s'exagera molt el mal que les comèdies poden fer. Les compara amb els sermons, que en teoria han de ser font de bons ensenyaments. En canvi, "puede ser que no de todos los Sermones se haya sacado el fruto que se pretende, ni de todas las Comedias el daño que se presume". Ara bé, aquesta opinió no és extensiva al teatre de caràcter humorístic i popular (entremesos, balls, etc.), que Vich sí que desqualifica.
Anotacions
L'autor contraposa la idea de lectura a la de representació; és a dir, enfronta el lector de teatre (concepte d'imaginació) amb l'espectador (concepte de visió): "Y si a esto se me responde con la ventaja que lleva para la moción, la voz viva a la simple lectura, replicaré yo, que otra más perjudicial ventaja lleva el libro a la representación, pues penetra las cláusulas más retiradas, donde la imaginación sabe pintar y encarecer harto más eficazmente que la vista". A causa de la imaginació del lector, el text de la comèdia podia resultar més perjudicial que el fet de presenciar la seva posada en escena. Aquest argument s'oposa a la idea general que el gènere dramàtic és difícil de controlar precisament a causa del conjunt d'elements paratextuals (treball dels actors, escenografia, balls, música, etc.). Respecte a l'oposició d'aquests dos conceptes, vegeu Fructuós Bisbe i Vidal, Tratado de las comedias en el qual se declara si son lícitas i Lluís Crespí de Borja, Respuesta a una consulta sobre si son lícitas las comedias que se usan en España.
Vich mai no qüestiona que els teatres públics hagin de ser escola de bons costums, però defensa que, alhora, es bo que entretinguin el poble. Delectare et prodesse. Considera que és una manera d'alliberar tensions i de controlar els fets violents i els ànims exaltats. De fet, argumenta que a les autoritats els hi interessa. La concurrència es mereix la diversió i el relax: "Concédasele, pues, a la mísera condición humana, algún desahogo, y más en estos tiempos tan afligidos y amenazados, no sea todo asombros, infiernos, condenación y llanto".
No hi ha una caracterització de la comèdia des del punt de vista literari.
Bibliografia
Manuscrits i edicions
D. Diego Vique. Breve discurso; en el qual aunque quedó determinado ya en la junta que huvo en la Iglessia del Hospital General de Illustre é insigne Ciudad de Valencia a 26 de Agosto de 1649 (a instancia de los Administradores del) ser la representación de Comedias acto indiferente: a la sombra de pareceres tan atinados y doctos, D. Diego Vique Cavallero del Habito de Alcantara y señor del Lugar de Llaurí, discurre en la misma materia desta suerte // Licenciado José E. Serrano y Morales. Discurso de D. Diego Vich en favor de las comedias. Preséntalo ahora nuevamente al público el Licenciado José E. Serrano y Morales, Individuo correspondiente de las Reales Academias de la Historia y sevillano de Buenas Letras. Valencia, 1882 // Cotarelo y Mori, Emilio. Bibliografia de las controversias sobre la licitud del teatro en España. Madrid, Est. Tip. de la "Rev. de Archivos, Bibliotecas y Museos", 1904, p. 587-591.*
Bibliografia específica:
| Títol | Autor/s |
|---|---|
| Bibliografia de las Controversias sobre la licitud del Teatro en España | Cotarelo y Mori, Emilio |
Poètiques on-line
Investigador encarregat