El arte poética de Nicolás Boileau Despreau traducida del verso francés al castellano
Identificació
Conceptes clau
Poesia, Bon gust, Regles de l’Art, Delectare et prodesse, Anti-barroc, Lírica, Harmonia (ritme, mètrica), Didactisme i utilitat de l’Art.
Descripció
Extens pròleg de Madramany a la seva traducció de l’Art Poétique de Boileau, la primera que es va fer a Espanya. Tot i no estar marcades explícitament, el text es pot dividir en quatre parts. A la primera, l’autor lamenta la decadència de les lletres espanyoles a partir del segle XVII i fins a la meitat del XVIII. El motiu principal és la no observància de les Regles de l’Art. Valora per damunt de tot la importància de la utilitat i del didactisme, i la necessitat de la formació dels joves en els preceptes artístics del bon gust. No nega el talent dels autors del XVII, però desqualifica l’estètica barroca per la seva decadència poètica i defensa la poesia del Renaixement com a exemple.
La segona part (p. 14-23) és la descripció i la lloança de l’obra de Boileau (no només la Poètica, també alaba les seves Sàtires i escrits diversos), que considera la més completa del moment, més adequada per a l’època que la Poètica d’Aristòtil i sobretot que l’Art Poètica d’Horaci, amb la qual estableix una sèrie de comparacions. La perfecció de l’obra de Boileau, que unifica perfectament les dues finalitats de l’art (els conceptes de delectare et prodesse) justifica una traducció com la seva, que té la voluntat de ser molt fidel a l’original per tal d’aconseguir a Espanya (com ja havia passat a França) la recuperació de la literatura.
La tercera part (p. 23-26) és l’explicació del sistema dut a terme per fer la traducció, i inclou una captatio benevolentiae amb la intenció de disculpar-se de les possibles deficiències.
A partir de la pàgina 26, el pròleg esdevé una interessant reflexió en la qual Madramany teoritza sobre els motius de la no validesa de la poesia del XVII. Fa una llista d’autors indesitjables i reprodueix fragments d’obres diverses per exemplificar les seves afirmacions. Els dos grans problemes són la falta d’utilitat, requisit principal, i la d’harmonia. En realitat, Madramany està fent teoria sobre mètrica i versificació. La falta de ritme del vers és el segon vici que cal evitar. És important la disposició exacta dels peus mètrics per tal que la poesia sigui plaent a l’oïda.
La traducció de Madramany també inclou un conjunt de notes al text de Boileau.
Anotacions
El pròleg de Madramany és una clara defensa de l’estètica neoclàssica i de totes les seves preceptives. Per a ell, és essencial l’utilitat de l’obra d’art. No desprecia la delectació, però considera fonamental el didactisme, l’ensenyament. De fet, té sempre present la instrucció de la joventut, única manera d’aconseguir desterrar el mal gust barroc. És molt interessant el recull de fragments poètics que tria per il·lustrar les seves manifestacions teòriques. També valora, a banda de l’autoritat inqüestionable de Boileau, altres erudits neoclàssics de l’àmbit català, com el Degà Martí i Gregori Mayans.
Bibliografia
Joan Baptista Madramany i Carbonell. El arte poética de Nicolás Boileau Despreau traducida del verso francés al castellano, ilustrada con un prólogo y notas del traductor. València: Josep i Tomàs d’Orga, 1787, p. 3-60. *
| Títol | Autor/s |
|---|---|
| "L'Art Poétique" de Boileau en España | KERSON L., Arnold |
| Juan Bautista Madramany y Carbonell. Un neoclásico español olvidado | KERSON L., Arnold |
Poètiques on-line
| Títol |
|---|
| edició prínceps |