Vés al contingut

El arte poética de Nicolás Boileau Despreau traducida del verso francés al castellano

Joan Baptista Madramany i Carbonell (L’Alcúdia de Carlet, 25.11.1738 – 29.12.1802). Probablement pertanyia a la prominent família Madramany de l’Alcúdia i, tot i que es dedicà a negocis agrícoles, tenia una bona formació en Humanitats. Cultivà la poesia en les estones lliures. A banda de l’Art poétique de Boileau, també traduí en vers Le lutrin del mateix autor i va deixar un poema incomplet intitulat La quinta.     

    Època
    Il·lustració
    Any
    Tipologia textual
    comentaris a una poètica

    Poesia, Bon gust, Regles de l’Art, Delectare et prodesse, Anti-barroc, Lírica, Harmonia (ritme, mètrica), Didactisme i utilitat de l’Art.

    Extens pròleg de Madramany a la seva traducció de l’Art Poétique de Boileau, la primera que es va fer a Espanya. Tot i no estar marcades explícitament, el text es pot dividir en quatre parts. A la primera, l’autor lamenta la decadència de les lletres espanyoles a partir del segle XVII i fins a la meitat del XVIII. El motiu principal és la no observància de les Regles de l’Art. Valora per damunt de tot la importància de la utilitat i del didactisme, i la necessitat de la formació dels joves en els preceptes artístics del bon gust. No nega el talent dels autors del XVII, però desqualifica l’estètica barroca per la seva decadència poètica i defensa  la poesia del Renaixement com a exemple.  
     

    La segona part (p. 14-23) és la descripció i la lloança de l’obra de Boileau (no només la Poètica, també alaba les seves Sàtires i escrits diversos), que considera la més completa del moment, més adequada per a l’època que la Poètica d’Aristòtil i sobretot que l’Art Poètica d’Horaci, amb la qual estableix una sèrie de comparacions. La perfecció de l’obra de Boileau, que unifica perfectament les dues finalitats de l’art (els conceptes de delectare et prodesse) justifica una traducció com la seva, que té la voluntat de ser molt fidel a l’original per tal d’aconseguir a Espanya (com ja havia passat a França) la recuperació de la literatura.

    La tercera part (p. 23-26) és l’explicació del sistema dut a terme per fer la traducció, i inclou una captatio benevolentiae amb la intenció de disculpar-se de les possibles deficiències.

    A partir de la pàgina 26, el pròleg esdevé una interessant reflexió en la qual Madramany teoritza sobre els motius de la no validesa de la poesia del XVII. Fa una llista d’autors indesitjables i reprodueix fragments d’obres diverses per exemplificar les seves afirmacions. Els dos grans problemes són la falta d’utilitat, requisit principal, i la d’harmonia. En realitat, Madramany està fent teoria sobre mètrica i versificació. La falta de ritme del vers és el segon vici que cal evitar. És important la disposició exacta dels peus mètrics per tal que la poesia sigui plaent a l’oïda.

    La traducció de Madramany també inclou un conjunt de notes al text de Boileau.

    El pròleg de Madramany és una clara defensa de l’estètica neoclàssica i de totes les seves preceptives. Per a ell, és essencial l’utilitat de l’obra d’art. No desprecia la delectació, però considera fonamental el didactisme, l’ensenyament. De fet, té sempre present la instrucció de la joventut, única manera d’aconseguir desterrar el mal gust barroc. És molt interessant el recull de fragments poètics que tria per il·lustrar les seves manifestacions teòriques. També valora, a banda de l’autoritat inqüestionable de Boileau, altres erudits neoclàssics de l’àmbit català, com el Degà Martí i Gregori Mayans.

    Aristòtil (Poètica), Le Bousu, Francisco Cascales (Tablas Poéticas; Ars Horatii in methodum reducta), Dacier, Josep Antonio González de Salas (Ilustración de la Poética de Aristóteles), Baltasar Gracián (Agudeza o Arte de ingenio), Horaci (Art Poètica), Jubencio, Lope de Vega (Arte nuevo de hacer comedias), Antonio López de Vega (Poética dins del Diálogo de las Letras), Luisinio, Ignacio de Luzán (Poética), Degà Martí, Gregori Mayans, Minello, Muratori, Quintilià (Instit. lib. 9), René Rapin.

    Manuscrits i edicions

    Joan Baptista Madramany i Carbonell. El arte poética de Nicolás Boileau Despreau traducida del verso francés al castellano, ilustrada con un prólogo y notas del traductor. València: Josep i Tomàs d’Orga, 1787, p. 3-60. *

    Bibliografia específica:
    Poètiques on-line
    Investigador encarregat