Vés al contingut

Introducción de D. Francisco de la Torre, secretario de la justa. A: Rodríguez, José. Sacro y solemene novenario, públicas y luzidas fiestas que hizo el Real Convento de N. S. del Remedio de la ciudad de Valencia a sus dos glorisos patriarcas, San Jua

Francesc de la Torre i Sevil (Tortosa, 1625-Madrid, 1680), se li concedí un hàbit de l’orde de Calatrava el 1649, com a premi a la seva fidelitat a Felip IV durant la Guerra dels Segadors. Polígraf, publicà un cançoner d’autor, Entretenimiento de las musas en esta baraxa nueva de versos (Saragossa, 1654), comèdies, vides de sants novel·lades, obres devocionals, relacions festives i també traduccions de poetes neollatins, com ara l’anglès John Owen, o el jesuïta francès Nicolas Caussin

    Època
    Barroc
    Any
    Tipologia textual
    altres

    Introduccions a certàmens, mètrica apropiada

    Introducció al certamen poètic celebrat a València en ocasió de la canonització dels fundadors de l’orde de la Trinitat, Fèlix de Valois i Joan de Mata. L’obra de Rodríguez descriu les festivitats celebrades a València, presenta una sèrie de gravats de les diferents carrosses, altars i altres mostres d’arquitectura efímera, i recull amb especial atenció la justa poètica, de la que La Torre en fou el secretari. S’hi transcriuen també les composicions presentades, així com el vexamen. La Torre redactà únicament la introducció.

    L’autor  invoca la musa Talia –introduïda amb la didascàlia «música»–, amb la qual manté un diàleg sobre l’estil i la mètrica més adequada per a la composició. Com que no es tracta d’un vexamen, es refusa un to massa distès i humorístic -«chanzas». Tot seguit, van repassant críticament els diferents metres a l’abast –romanç, lires, redondillas, cançons, seguidillas, sonets i octaves. La Torre es decanta, finalment, per combinar prosa i vers, recurs que li dona més versatilitat i variació, mentre que la forma mètrica triada serà l’endecasíl·lab castellà apariat. Tot i que no podem considerar el text com una poètica sistemàtica i ben estructurada, i que manté un caràcter humorístic i poc acadèmic, l’autor ofereix uns saborosos comentaris sobre les formes mètriques més comunes, que ens ajuden a situar-les metalingüísticament. Per exemple, la lira es considera massa difícil, el romanç no es prou docte, les redondilles no són apropiades per a els jocs conceptuals enginyosos, etc.

    Manuscrits i edicions

    València: Benito Macé, 1669, p. 408-424.

    Poètiques on-line
    Investigador encarregat