Lettera dell’abbate D. Giovanni Andres al sig. Comendatore Fra Gaetano Valenti Gonzaga Cavaliere dell’Inclita Religione di Malta. Sopra una pretesa cagione del corrompimento del gusto italiano nel secolo XVII
Identificació
Època
Il·lustració
Any
Tipologia textual
epístola
Conceptes clau
Bon gust vs. mal gust [seguiment de la poètica classicista vs. corrupció de la literatura], perfecció literària i regularitat vs. irregularitat, ordre vs. desordre, estudi/cultura i aplicació vs. improvisació i peresa, misteri i subtilitat vs. claredat o nitidesa, fecunditat i invenció vs. pobresa i imitació, judici vs. extravagància, versemblança vs. fantasia, puresa i sublimitat vs. baixesa, llibertat d’expressió i obscenitats (perversió, llibertinatge) vs. exactitud de les regles i honestedat, amenitat vs. bufonades, delicadesa i finesa vs. metàfores agosarades, senzillesa vs. afectació i pensaments rebuscats, didactisme dramàtic vs. passatemps plebeu, il•luminat vs. cec i ignorant, tragèdia, comèdia, lírica, èpica.
Descripció
Epístola de 58 pàgines on Joan Andrés rebat les opinions d’erudits italians com Girolamo Tiraboschi, Saverio Bettinelli i Saverio Quadrio, que acusen els escriptors espanyols del segle XVII d’haver corromput el bon gust de la literatura italiana. La carta s’obre amb una justificació del discurs: la finalitat real, assegura Andrés, és defensar la veritat més que no pas la pàtria. Així doncs, al llarg d’aquestes pàgines rebat un per un tots els arguments donats pels erudits italians setcentistes per tal de provar que tant la literatura espanyola com la italiana decauen al mateix temps (principis del segle XVII), sense que cap d’elles fos l’origen i transmissora del mal gust.
En primer lloc, Andrés tracta breument el paper que tingueren a Itàlia els escriptors llatins de procedència hispànica (Lucà, Sèneca i Marcial) a fi de rebutjar els precedents que els crítics italians atribueixen a la suposada corrupció espanyola. Tot seguit centra la seva atenció en els primers dos segles de l’edat moderna (XVI i XVII) per aclarir aspectes com la repercussió del domini espanyol a Itàlia, la cronologia dels principals escriptors espanyols i italians seguidors del nou estil, i les característiques diferencials d’aquest per tal de determinar quins autors se’n poden dir seguidors (completament o només en algun gènere específic, com és el cas de Lope de Vega, que segueix el nou estil només en la dramàtica).
Alguns dels textos més destacats de la polèmica són: NAPOLI-SIGNORELLI, Pietro. Storia critica de teatri antichi e moderni divisa in dieci tom. Napoli: Vicenzo Orsino, 1775 (11 vol.) // BETTINELLI, Saverio. Dell'entusiasmo delle Belle Arti. Torino: 1769 // TIRABOSCHI, Girolamo. Storia della letteratura italiana. Firenze : Molini, Landi, e Co., 1805-1812 (10 vol.) // BETTINELLI, Saverio. Risorgimento d'Italia negli studi, nelle arti e nei costumi dopo il Mille dell'abate Saverio Bettinelli. Venezia: Remondini, 1775 // QUADRIO, Saverio. Della storia e della ragione di ogni poesia. Milano: Francesco Agnelli, 1739-1752 (7 vol.) // CRESCIMBENI, Giovanni Mario. L' Istoria della volgar poesia scritta / da Giovan Mario... Roma: stamperia d'Antonio de Rossi, plaça de Ceri, 1714// LLAMPILLES, Francesc Xavier. Saggio storico apologetico della letteratura spagnola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni italiani. Gènova: Felice Repetto a Canneto 1778-1781 (6 vol.) // TIRABOSCHI, Girolamo; BETTINELLI, Saverio. Lettere de' Sig. Abati Tiraboschi, e Bettinelli, con le risposte del sig. Ab. Lampillas intorno al Saggio Storico-Apologetico della Letteratura Spagnola del medesimo : da servire di continuazione del medesimo Saggio. Roma: Luigi Perego Salvioni a Sapienza, 1781 // LLAMPLILLES, Francesc Xavier. Risposta del Sig. abate D. Saverio Lampillas alle accuse compilate dal Sig. abate Girolamo Tiraboschi nella sua lettera al Sig. abate N.N. intorno al Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola. Genova: presso il Repetto..., 1778.
Anotacions
L’oposició entre bon gust i mal gust apareix constantment com a teló de fons. Les característiques diferencials entre l’estètica classicista i el nou estil (més endavant anomenat barroc) es presenten de manera reiterada però dispersa: l’ordre, la nitidesa i la senzillesa oposades a la llibertat, l’obscuritat i l’exageració.
Joan Andrés respon moltes de les acusacions fetes a la literatura espanyola barroca amb les opinions dels erudits italians siscentistes; en contraposició als crítics coetanis, cap d’ells no atribueix la corrupció literària al govern o a la literatura espanyola. A l’Itàlia del segle XVIII el màxim exponent de la propagació del mal gust és Lope de Vega. Andrés fila més prim i discerneix entre les seves composicions teatrals i les líriques (menys innovadores i per tant allunyades del barroc) alhora que mostra una panoràmica molt més àmplia: dóna precedents espanyols i italians del nou estil i defensa l’existència d’una literatura espanyola anterior acomodada als preceptes clàssics, amb la intenció de desfer la idea que sempre ha estat allunyada del classicisme i, per tant, del bon gust (rere aquesta explicació s’amaga l’acusació d’alguns italians cap a Lope de Vega, que asseguren “depravò la Letteratura italiana facendola divenire Spagnuola”).
Però per sobre de tot Andrés insisteix en la similitud del procés de corrupció literària d’ambdós països: mentre que a Itàlia l’iniciador és Marini, seguit de Pretti i Achillini, a Espanya n’és Paravicino (prosa), juntament amb Góngora (lírica) i Lope de Vega (dramàtica). A més a més, remarca l’anterioritat de Marini respecte de Paravicino, i per tant demostra cronològicament la falsa acusació dels crítics italians.
Bibliografia
Manuscrits i edicions
Lettera dell’abbate D. Giovanni Andres al sig. Comendatore Fra Gaetano Valenti Gonzaga Cavaliere dell’Inclita Religione di Malta. Sopra una pretesa cagione del corrompimento del gusto italiano nel secolo XVII, Cremona: Apresso Lorenzo Manini e Comp., 1776 // Carta del abate D. Juan Andrés Morell al Señor Comendador Fray Cayetano Valenti Gonzaga, caballero de la Inclita Religión de Malta, sobre una pretendida causa de la corrupción del gusto italiano en el siglo XVII, Madrid: Antonio Sancha, 1780 (traducció de Francesc Xavier Borrull).
Bibliografia específica:
| Títol | Autor/s |
|---|---|
| El Abate D. Juan Andrés Morell: un erudito del siglo XVIII | Adolfo Domínguez Moltó |
| Estudio preliminar | Pedro Aullón de Haro |
| The Abate Juan Andres: literary Historian of the XVIII Century | Guido Ettore Mazzeo |
Poètiques on-line
Investigador encarregat