Preceptes breus per la poesia cathalana y castellana

No aporta cap novetat respecte a Rengifo (en l’edició de 1703, augmentada per Josep Vicenç) ni Julià (que utilitza el mateix model generalment de forma més generosa, per bé que només en els aspectes relatius a la poesia en català). Només serveix per explicar-nos la vies de transmissió dels coneixements de mètrica i versificació i la homogeneïtat en l’ensenyament d’aquestes matèries. Amb tot, cal anotar que no disposem de cap edició del manuscrit. Com Rengifo i el Parnàs, s’inicia amb algunes qüestions teòriques, prou genèriques, i continua amb una vasta recopilació de formes estròfiques. Tots tres se centren en la versificació i no poden ser considerats, strictu sensu, tractats de poètica.