Pròleg al Carlo Famoso de Luis Zapata

L’autora inicia el pròleg referint-se a aquells elements del gènere èpic que el lector trobarà en el Carlo Famoso: navegacions, combats, guerres i batalles. Creu que li seran agradables, perquè compleixen amb l’horitzó d’expectatives del lector d’èpica. A més, el lector en pot treure un profit pràctic, de les gestes dels prínceps i cavallers de l’obra, ja que pot imitar-ne els valors ètics que es desprenen de les actuacions dels personatges. Per tant, la funció inicial del pròleg és doble. En primer lloc, s’emmarca dins els paràmetres d’un gènere concret, l’èpica, i, en segon lloc, s’estableix el contingut de l’obra com a exemple que el lector pot imitar i treure’n profit.

Galès considera el poema èpic prologat com a excel·lent, basant-se en els següents paràmetres: el protagonista és excel·lent; la varietat de les situacions, la veritat que conté la història, la claredat de la narració, la bellesa de les digressions, possibles a l’èpica i no a la tragèdia segons Aristòril; l’ordre de les parts, la propietat de la llengua, l’excel·lència del vers i de l’estil, elevat com correspon a l’èpica. És a dir, la prologuista considera que l’excel·lència de l’obra no només prové del “què”, sinó també del “com”, la forma, la manera com és explicada la història.

La funció de les ficcions que conté l’obra és recrear el lector, entretenir-lo, ser “agradable” i “recrear” el lector són els termes que hi remeten, però també pretén que el lector “imiti i segueixi” els exemples que l’obra ofereix. Per tal d’aconseguir-ho, l’autor les ha construït amb molt de compte i diligència. Es considera l’autor, per tant, un artesà que ha elaborat l’obra buscant un efecte concret en el lector.

La fusió d’història i ficció és un element inherent al gènre èpic. Tal com es diu al pròleg, tothom hauria de defensar la ficció i disculpar el fet que s’aconsegueixi entretenir el lector a través d’aquesta. Els lectors que coneguin els perills que pot comportar la ficció estaran alerta i seran capaços de gaudir-ne. Per acabar de convèncer els lectors que són incapaços de percebre la ficció com a tal, el començament i el final de cada història fictícia els impressors anuncien que els indicaran amb aquest símbol *.

L’autora del pròleg també disculpa Luis Zapata, autor del Carlo Famoso, de publicar tan ràpid el que ha escrit. Ho justifica argumentant que l’autor vol que els prínceps i cavallers que protagonitzen el poema n’obtinguin la glòria quan abans millor i que el zel que va dur-lo a crear el volum fa que ara el vulgui publicar.