Pròleg a La Maltea
Identificació
Època
Renaixement
Any
Tipologia textual
pròleg
Conceptes clau
recepció (diversitat de gustos dels lectors i diversitat de lectures); veritat vs. ficció; estil planer vs. ornamentat; escriptura vs. imatge; delectar i instruir
Descripció
Els prolegòmens a La Maltea (1582) van ser escrits per l’autor, Hipòlit Sans, i consten de tres parts: el Prólogo al lector, un sonet de Miquel Jerònim d'Armengol i l’Epístola a la Sacra Cesárea Real Majestad. La primera part és un pròleg dirigit al seu públic. L’autor espera que cada lector llegeixi l’obra des del seu punt de vista, comptant que no és possible agradar a tothom, ja que el que a uns els agrada, els altres ho condemnen. Fa una tipologia dels lectors possibles i preveu la manera en què serà llegit. També inclou una justificació dels motius que han portat l’autor a crear La Maltea. En definitiva, l’autor vol convèncer els seus lectors de la bona intenció amb la qual els presenta l’obra.
La tercera part té la funció de justificar l’obra davant del rei, al qual va dedicada La Maltea. Citant Alexandre Magne, que només volia ser representat pels millors artistes del seu regne, l’autor afirma que el rei es mereix les millors obres. A més, com que el poema èpic en descriu les gestes, és com si fos seu i, per tant, queda a la seva empara.
Anotacions
La primera oposició a través de la qual classifica els lectors prové de l’estil, planer o ornamentat: a alguns lectors els ornaments els semblen superflus i, a l’altre extrem, a uns altres la senzillesa els empalaga.
La segona oposició a la qual es refereix l’autor és la de veritat i ficció: uns lectors prefereixen llegir fets verídics i els altres, a l’altre extrem, prefereixen gaudir de faules de ficció, la “maraña”. Segons l’autor, aquests lectors són com nens perseguint la fruita, reforçant així el caràcter lúdic de la ficció. L’aposta de l’autor, però, és l’equilibri entre els dos pols, “seguir el medio es el remedio”.
També fa una tipologia dels mals lectors, de la qual se’n desprén la idea de l’autor de com no s’ha de llegir un llibre. Els divideix en tres categories: els que llegeixen llibres buscant algun element a criticar, els que critiquen sense arguments per tal de semblar erudits i els que són incapaços de comentar res de bo d’un llibre.
Un dels objectius del pròleg és demanar benignitat als bons lectors. Creu que li ha de ser concedida pel motiu que va dur-lo a elaborar el poema i a publicar-lo. L’autor nega que escrivís La Maltea amb la voluntat de fer-se famós. Tampoc l’ha escrita per interessos ni per aconseguir favors de ningú; només per celebrar la valerositat incomparable i els fets heroics dels cavallers que apareixen a la història. Com que la seva intenció, per tant, és bona els lectors han de tenir-la en compte i llegir amb la benignitat demandada.
La idea que conté la tercera part dels prolegòmens, l’Epístola a la Sacra Cesárea Real Majestad, és la següent: els bons autors plasmen “el escondido corazón”, “las inclinaciones” i “la ánima misma” dels personatges reals a través d’imatges de ficció.
Bibliografia
Manuscrits i edicions
Hipòlit Sans, La Maltea: en que se trata la famosa defensa de la Religion de sant Joan en la isla de Malta. València: Joan Navarro, 1582 // María José Vega & Lara Vilà, La teoría de la épica en el siglo XVI. Vigo: Editorial Academia del Hispanismo, 2010
Bibliografia específica:
Poètiques on-line
| Títol |
|---|
| Pròleg a La Maltea |
Investigador encarregat