Prosodia de la lengua latina

Manual estructurat en breus capítols, que contenen la definició de cada concepte o norma i una profusa exemplificació a partit d’ auctoritates (Catul, Horaci, Ovidi, Virgili, Lucreci, Properci, Lucà, Marcial, Tibul, Juvenal, Petroni, etc). A excepció dels tres primers apartats –sobre la definició de prosòdia i dels diferents accents (1-2), les regles dels tenors (2-6) i “Anticipación de la doctrina para tratar de la cantidad” (6-12), l’exposició és concisa i es limita a precisar la norma i a corroborar-la amb exemples, assenyalant, a continuació, les excepcions. Tracta sobre les normes de la quantitat sil•làbica en els derivats i compostos, dels grups vocàlics, de les preposicions, de les síl•labes inicials, medials i finals, de les darreres síl•labes del vers, les figures pertanyents a la prosòdia (versos hipermètrics, sinalefa, elipsi, sinèresi, diereis i tmesi) i de la cesura com a llicència poètica.