Sermó predicat el Carnestoltes de 1646 i publicat tres anys després. Crespí de Borja defensa que les comèdies són una invenció diabòlica, especialment perniciosa perquè actua com a escola de mals costums, per tant, no és lícit ni escriure-les, ni representar-les, ni assistir a les representacions, ni permetre-les. La censura no és un mecanisme suficient per evitar els excessos del teatre perquè «el modo lascivo de representar no suele estar en los libros sinó en las personas. De ordinario los bailes lascivos, sátiras y entremeses no se suelen reconocer o se añaden después de haberlas aprovado». Explicita els aspectes provocatius de les posades en escena. Tomás de la Resurrección (1676) traça el context en què es va pronunciar el sermó. Sobre el tema vegeu també les fitxes de Fructuós Bisbe, Cristòfol Crespí de Borja, Diego de Vich i Pere Jacint Morlà.
