Sátira en defensa de las comedias que escribió mosén Pedro Morlà contra el referido sermón que predicó don Luis Crespí

Morlà planteja l’exemplaritat moral i cívica del teatre, enfront del caràcter lasciu i l’ascendència diabòlica que li atribuia Crespí de Valldaura. Analitza diverses peces dramàtiques del Segle d’Or, de les quals n’extreu un tema i una reflexió moral (“a otras sirven de solaz/ y de mil vicios se apartan”) que il·lustren el seu plantejament. Per exemple, La vida es sueño és “farsa que desengaña/ al que valimiento busca/ cuando a media luz se apaga”). A la part final apunta també un altre efecte possible de la literatura, el relax o catàstasi: “en todo ha de haber un medio/ descanso pide la carga”. Els termes comèdia i farsa s’apliquen de manera genèrica a qualsevol obra dramàtica de caràcter profà i no es deté a definir els diversos gèneres dramàtics.