Vés al contingut

Sobre los estilos que usa la Retórica

Josep Bellvitges (segle XVII – XVIII), prevere, catedràtic de Retòrica i Poesia al Col•legi Episcopal de Barcelona, formà part de la comissió encarregada de l’elaboració i edició del primer diccionari en llengua catalana, el Diccionario catalán-castellano-latín (1803-05). Fou membre destacat de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

    Època
    Il·lustració
    Any
    Tipologia textual
    discurs acadèmic

    erudició,
    eloqüència,
    bon gust,
    persuassió,
    harmonia,
    ornat,
    gènere (lacònic, àtic, asiàtic)
    estil (senzill, mediocre, sublim).

    Discurs d’ingrés al cercle intel•lectual de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Per a l’ocasió, l’autor desgrana les característiques que, segons els patrons retòrics clàssics, fan possible un bon text. Segons el marc en què s’ha de desenvolupar l'exposició, és necessari esgrimir uns elements envers d’un altre. A l’empara de la concepció aristotèlica sobre l’harmonia retòrica, Bellvitges diferencia els textos segons el gènere i l’estil. Amb això delimita els objectius que es vol assolir amb un text. En aquest sentit, segueix el patró discursiu clàssic: presentació del concepte textual i acompanyament, posterior, d’exemples extrets d’autoritats clàssiques que il•lustren l’explicació. Alhora, a partir d’una refinada captatio benevolientae, Bellvitges presenta el seu discurs com un exemple d’oratòria que cerca un objectiu concret, pel qual tria els elements que li són més productius per aconseguir la seva fi.

    En el context de la darrera dècada del set-cents, el text s’inclou en el desig de recuperar els models retòrics i oratoris de la literatura clàssica. Per tant, el discurs s’amara dels caràcters neoclàssics propis de l’època. Això és, un cop superat l’embarbussament discursiu del Barroc sis-centista, fou necessari recuperar l’harmonia i els caràcters que Aristòtil fixà en la seva poètica. Com ja succeí al Renaixement, es pren el testimoni de la literatura antiga com a model del bon fer textual.

    Ciceró (De Oratore, c. 27),
    Quintilià,
    La Bíblia (Gen. 1, I).

    Manuscrits i edicions

    RABLB, 14è lligall, núm. 36. Sobre los estilos que usa la Retórica.

    Poètiques on-line
    Investigador encarregat
    Ivan Clot