Vés al contingut

Tractat de la poesia catalana

Eura, Agustí

Agustí Eura (Barcelona 1684 – Orense 1763). Frare de l’orde dels agustins, vinculat a l’Acadèmia de Barcelona, exercí diversos càrrecs eclesiàstics fins que el 1736 fou nomenat bisbe d’Orense. A banda d’alguns textos en prosa i d’un nombre important de sermons, escriu principalment poesia (en castellà, en llatí i bàsicament en català). 

Època
Barroc
Any
Tipologia textual
preceptiva mètrica/prosòdia

Prosòdia. Harmonia (consonància i assonància), ritme, mètrica (quantitat = nombre de versos o tipus d’estrofes), síl·laba, sinalefa , sinèresi, diftong, el·lipsis (“eclipsis”), dièresis.     

Preceptiva mètrica catalana. Esborrany de la primera part del projecte teòric de l’autor, molt més ambiciós. Estructurada en onze capítols, encapçalats cadascun per un títol sobre l’aspecte concret que tracta: De la divisió de la poesia en catalana y llatina; De la deffinició de la poesia catalana; De la quantitat poètica catalana; De la igualtat de dita quantitat; De la igualtat equivalent dels versos; De las sýl·labas; De la synalepha; De la synèresis; De la figura eclipsis; De alguns corol·laris; De la figura dièresis.  Posa exemples de diversos autors, reproduint alguns fragments de llurs obres.

En el context de la seva voluntat de restauració del català com a llengua literària culta, que ja s’anunciava en els seus dos textos apologètics anteriors (Controvèrsia sobre la perfecció de l’idioma català i Pròleg «Al lector»), Agustí Eura fa un intent de confegir una teoria poètica per a la llengua catalana. Molt probablement inacabada, el text que ens ha arribat fa referència únicament a la prosòdia poètica. Eura estableix una sèrie de regles. Fa rectificacions i retractacions d’algunes de les seves afirmacions a mesura que avança en la redacció del text. Defineix la poesia catalana i la vincula a la llatina, comparant-les i trobant-hi similituds i diferències. L’altre gran terme de comparació és la poesia castellana. Només hi ha reflexions al voltant de qüestions formals. Les definicions de sinalefa, sinèresi, el·lipsi, diftong, dièresi, etc. en ocasions es confonen. Apareix el concepte de la llibertat del poeta per decidir usar o no les figures en les seves obres.

Ambrogio Calepino (Diccionari llatí-italià); Aristòtil (Poètica); Quintilià.

Manuscrits i edicions

Ms. 3-I-9 de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (autògraf) // Ms. 47 de la Biblioteca de Catalunya // EURA, Agustí. Obra poètica i altres textos. Barcelona: Fundació Pere Coromines – Curial, 2002 [ed. crítica de Pep Valsalobre] *

Bibliografia específica:
Títol Autor/s
Agustí Eura O.S.A: (1684-1763), escritor y obispo. Un clásico de la poesía catalana de la edad moderna VALSALOBRE, Pep; GRATACÓS, Joan
Una poètica del Barroc: el Parnàs Català ROSSICH, Albert
Poètiques on-line
Investigador encarregat
Anna M. Villalonga