A un licenciado que deseaba hacer comedias
Identificació
Època
Barroc
Any
Tipologia textual
pròleg
Conceptes clau
Comèdia; tragicomèdia; tragèdia; mixtura de gèneres; peripècia; trama ("maraña, "traza", "enredo"); enginy; artificiositat; efecte ("ús" i "gust" del públic com a criteris per a la creació).
Descripció
Poema didàctic adreçat als creadors de comèdies i inserit com a text preliminar dins el Norte de la poesía española, recopilació de dotze comèdies dels autors valencians Francesc Agustí Tàrrega, Ricardo del Turia, Gaspar Aguilar i el mateix Carles Boïl. Escrit com a preceptiva literària, el poema presenta a grans trets les característiques, sobretot de caràcter tècnic, que hauria de reunir una comèdia a l'època.
Comença amb les definicions, elementals, dels tres gèneres teatrals: la comèdia, que tracta assumptes amorosos ("todo es amores") amb un estil destinat a complaure el receptor ("todo gusto, todo fiestas"); la tragicomèdia, que combina un començament tràgic amb un desenllaç feliç; i la tragèdia, que s'ocupa amb gravetat de "las desgracias": "todo muertes, todo guerras".
La resta del poema és una enumeració dels trets diferencials de la comèdia del moment, que ha de tenir tres jornades de "cien redondillas" cadascuna —l'únic model estròfic— i ha de comptar amb una trama enginyosa (una "maraña") que mantigui el suspens fins a l'última jornada. Aquesta trama, a més, s'ha de desenvolupar a l'interior d'una casa i ha de girar al voltant de quatre personatges principals com ara "el lacayo y la fregona / el escudero y la dueña". És recomanable combinar els elements tràgics amb els amorosos per aconseguir unes obres "ni tan bravas ni tan tiernas". El comediògraf haurà d'adaptar-se al gust de l'època i tractarà de trencar l'horitzó d'expectatives de l'espectador.
Finalment, acaba recordant al "señor licenciado" que la comèdia haurà d'incloure cançons, lloes i entremesos d'altres autors, ocasió que aprofita per elogiar les virtuts literàries d'alguns membres de l'Acadèmia dels Nocturns: Gaspar Mercader, Lluís Ferrer i Ricardo del Turia.
Anotacions
El poema posa al mateix nivell els tres gèneres dramàtics, una manera de donar prestigi a la comèdia (tradicionalment considerada inferior a la tragèdia) i de defensar la tragicomèdia, que era objecte de debat entre les autoritats teòriques de l'època, des de la publicació, l'any 1601, del Compendio della poesia tragicomica de Guarini. Sense especificar-ne els motius, es dóna per fet que la tragicomèdia és un gènere ja consolidat.
Boïl incorpora per a la comèdia alguns aspectes de la tragicomèdia i de la tragèdia. Després de definir essencialment la comèdia ("todo es amores") i la tragèdia ("todo guerras"), considera que les obres dramàtiques no poden limitar-se al "amor sin guerras" ni a les "guerras sin amor". En conseqüència, les comèdies del moment hauran de combinar aquests dos elements, per aconseguir, amb aquesta fusió —l'autor es refereix a la mixtura tragicòmica—, unes obres "ni tan bravas ni tan tiernas". De la mateixa manera, considera que els personatges de comèdia —i en aquest punt es recull la peripècia aristotèlica— han de patir els canvis sobtats de la fortuna: "Un perseguido de quien / la persecución desdeña, / un hombre a quien la fortuna / o le sube o le atropella".
Es concedeix una rellevància especial a la trama —la comèdia "es una traza"—, perquè permet als creadors mantenir el suspens, indispensable, fins a l'última jornada: "Que conocer al principio / los sucesos del fin della, / ni es de mano artificiosa, ni es obra de ingenio llena". La complexitat de la "maraña", associada directament als conceptes d'enginy i artificiositat, és un tret consubstancial al gènere que els creadors hauran de potenciar: "Cuatro figuras en peso / han de llevar su quimera, / porque es de más artificio / con esto el enredo de ella". D'acord amb el dinamisme de la trama, cal evitar les seqüències narratives, ja que "relatar acaso en ella/ lo que se ha dicho al principio, / maraña es de ingenio ajena".
L'objectiu principal és l'aplaudiment del públic. Per això, els creadors hauran de fer servir el gust de l'època com a guia per a l'elaboració de comèdies. Seguint aquest criteri, el comediògraf haurà d'introduir frases sentencioses en moments inesperats, perquè "decir de ordinario, / tras una y otra quimera, / uno y otro pensamiento, cansa al gusto y no se lleva"; haurà d'evitar els monòlegs extensos perquè "salir un cómico solo / contando una larga arenga, / es ocasión para que / con silbos dentro se vuelva"; i haurà d'introduir personatges que actuin en contra de la seva naturalesa ("ver fingir un traidor, / un leal") perquè és allò que "el aplauso aprueba".
Bibliografia
Manuscrits i edicions
Mey, Aurelio. Norte de la poesía española. València, 1616 // Sánchez Escribano, Federico y Porqueras Mayo, Alberto. Preceptiva dramática española del Renacimiento y el Barroco. Gredos, Madrid, 1972, pp 176-181.* // Solervicens, Josep. La poètica del Barroc. Textos teòrics catalans. Barcelona: Punctum & Mimesi, col. Poètiques 3, 2012, 187-190
Bibliografia específica:
| Títol | Autor/s |
|---|---|
| Biblioteca valenciana | Fuster, Just Pastor |
| Biblioteca valenciana | Rodríguez, Josep |
| Escritores del Reyno de Valencia | Ximeno, Vicent |
| L’art dramatique à Valencia depuis les origines jusqu’au commencement du XVIIe siècle | Merimée, Herni |
Poètiques on-line
Investigador encarregat