Vida de Miguel de Cervantes Saavedra

Als anys trenta del segle xviii, el lord anglès John Carteret esdevé el mecenes de la primera edició monumental del Quixot i, d’acord amb el costum en voga, es preocupa que una vida de Cervantes li faci de paratext. És el consell de l’ambaixador Benjamin Keene que el porta a encarregar el prefaci a Maians, qui no triga a preparar la biografia i aviat n’envia tretze exemplars —de vint-i-cinc que havia fet imprimir— a Londres, on l’escrit es publica com a pròleg de la Vida y hechos del ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha (1738). 

Abans d’aquesta publicació, Nicolás Antonio havia dedicat una entrada a l’autor del Quixot a la Biblioteca Hispana Nova (1672), i Ortiz de Zúñiga també incorporava en els seus Anales (1677) una frase sobre Cervantes. A més a més, s’havia debatut àmpliament quina era la pàtria de l’escriptor i hi havien dit la seva Lope de Vega, Tomás Tamayo de Vargas i Diego de Haedo, entre d’altres. Aquests antecedents, però, són mínims i és comunament admès que la «Vida de Miguel de Cervantes de Saavedra» no és tan sols la primera biografia de l’autor del Quixot, sinó que suposa també el primer estudi de l’obra completa de Cervantes. 

Si la «Vida de Miguel de Cervantes Saavedra» mereix aquest darrer títol, el d’estudi de l’obra completa de Cervantes, és perquè Maians ofereix més que dades biogràfiques. Sobretot per la falta de biografies anteriors, Maians compta amb poca informació a l’hora d’elaborar la vida. Davant d’aquesta mancança, Maians opta per la solució següent: «la materia que ofrecen las acciones de Cervantes es tan poca, y la de sus escritos tan dilatada, que ha sido menester valerme de las hojas de estos». Amb aquesta declaració, Maians anuncia, sobretot, que utilitza l’obra com a font de dades biogràfiques. Segons com, també avança que, en la vida, se centra fonamentalment en l’obra.

En la dedicatòria de la Vida de Miguel de Cervantes Saavedra, Maians apunta que rep l’encàrrec de «recoger las noticias pertenecientes a los hechos y escritos de tan gran varón» (Maians 1972: 3). No hi anticipa, però, que sense incomplir la primera part de la comanda de l’anglès, s’esforça més en l’execució de la darrera. Com l’índex de la biografia permet observar, de Cervantes, Maians en descriu —seguint un ordre cronològic— el lloc de naixement, el llinatge, els estudis, la professió, el captiveri, la malaltia i la mort; notícies pròpiament biogràfiques que obren i tanquen un text que, tanmateix, se centra pròpiament en l’obra. Si cent vuitanta-tres paràgrafs conformen la biografia, tan sols una minsa quinzena s’ocupa del periple vital. L’erudit mateix confessa, al bell mig de la vida, que en dedica el gruix consubstancial a la presentació i comentari del Quixot: «Todo esto se admira más en los libros que compuso del ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Este fue su principal asunto, y el desapasionado examen de esta obra lo será también de mi pluma en estos mis apuntamientos de su vida». Com també es fa palès des del sumari, l’estudi d’aquesta novel·la es complementa amb la revisió d’altres escrits de Cervantes, com són la Galatea, les Novelas ejemplares, el Viaje del Parnaso, les Ocho comedias y ocho entremeses nuevos, nunca representados i Los trabajos de Persiles y Segismunda.