ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
alt (allò —)
territori
Quan el pigot negre canta al clot, la pluja és a prop; quan canta a la carena, la pluja don l'esquena
Quan la grua pujarà, [/] gafa el cabàs i vés a sembrar; [/] quan la grua baixarà, [/] gafa la podadora i vés a podar
Quan le nioule van ba, [/] Lo ratë et la fâ. [/] Quan le nioule van su[,] [/] La colègne et lo fû
Quan lou diganel canto en nâou que devino l'aouro, / Que cante d'en bas devino pleïo
Quand le renâ corr amon la Coûta, lo matin, [/] Lo vîpre, on a le niolâ, la pieudze et lo pouè tin
Quand les renards courent en haut de la Côte le matin – le soir on a les nuages, la pluie et le mauvais temps
Scha la tschiera da Plattamala vain nan e sü da Val Ruinains, schi vaina plövgia
Scha naiva il prüm Meg, schi's palainta la naiv mincha mais dürant la sted sün las otezzas, sülla pizza
Schi ot chi vegn la naiv d'inviern, schi ot vegn il fain
Se la cisile e svole alte, e puarte saren; se svole basse, ploie e tampieste
Se ouvires trovejar em Março, semeia no alto e no baixo
Si el pigot canta pels alts, [/] plourà; [/] si canta pels torrents, [/] farà vent
Si les brouillards du printemps plânent sur le Rhône et s'y perdent: année d'abondance. S'ils s'enlèvent: année de disette
Si xela'n Marzo, súbete al alto
Si xela'n Marzu, súbite al altu, y si xela'n Abril, vuélvete al toñil
Ta tots el[s] Santos la neu pels altos
Vain il vent da cajo sü [/] schi il taimp as tira sü. [/] Vain el inveza giò per val [/] schi sgür cha'l s'müd'in mal