ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
blat
món vegetal (indicis i aspectes varis)
Bufarut cap a muntanya, blat a la cabanya
Chandeleur bourbeuse, [/] bonne année, bien de blé
Ciatenss covènt fei bon fromén
Com vento se limpa o trigo e os vícios com castigo
Cuanche la ciale a čhante [/] il forment al palombe
Cuando corre Valfrío, vende los bueyes y échalo en trigo
Cuando ronca 'l Merón[,] guarda (o echa) 'l trigo 'n macón; y cuando ronca la barra, saca 'l llaviegu y ara
Desembre nevat, | bon any per al blat
Desembre nevós, | per al blat és avantatjós
Dia de Sant Vicenç espanyol, | bona anyada de blat si fa bon sol
E' Signor e' mande l'êrchbalèn parchè la zenta la tuless esempi da ló; se de' ross l'avrà bundanza 'd ven, se de' bianch de' gran bon, se de zal de' furmintòn, se de' verd l'arcôlt dl' ôli l'è bon 'd Ʒert
En abril, se sopla o aire, trigo con abundancia pero, se sopla demasiado, nin palla nin grano
En Décembre, neige sans gelée [/] Pour le blé vaut du fumier
En Mars poussière et vent [/] Peu de paille, beaucoup de froment
En marzo, abrigo, noces e pan trigo
Escalez la nieve al trigo como la madre al so fíu
Febrer encaputxat, | bona collita de blat
Folga o trigo debaixo da neve, como a ovelha debaixo da pele
Genâr ajarôs, forment granarôs
L'aigua de febrer | treu el blat del terrer