|
Toată vara cu cojoc şi iarna cu c . . . la foc |
romanès |
|
Si plou per la Candelera, apaga el foc de la llar |
català |
|
Se zoa a carballeira, non saias da lareira |
gallec |
|
Se estrala o lume no lar, señal de vento |
gallec |
|
Qui se chauffe au soleil à Noël, le saint jour, [/] Devra brûler du bois quand Pâques aura son tour |
francès |
|
Qui pèr Nadau s'assoulelho, [/] Pèr Pascos s'estourrelho |
occità |
|
Qui per Nadal juga a bitlles, per Pasqua s'escalfa els talons |
català |
|
Qui à Noël se chauffe au soleil, [/] À Pâques brûle la bûche de Noël |
francès |
|
Qui à Noël cherche l'ombrier, [/] À Pâques cherche le foger |
francès |
|
Quau pèr Calèndo se souleio, [/] Pèr Pasco brulo sa ligno |
occità |
|
Quando canta il chiù [/] fuoco a letto non si mette più |
italià |
|
Quand la chaminèio fumo, lou tèms vòu chanja |
occità |
|
Per Santa Caterina [/] tira fuori la fascina |
italià |
|
Per Nadal al sol i per Pasqua al foc, si vols que l’any sia bo |
català |
|
Per Nadal al joc, per Sant Joan al foc |
català |
|
Pel gener, | la vella en el foguer |
català |
|
Onde venta o mar e chove arreo por san Uxío, fóra do camiño balocas gardar, carballo ó fogar e todos ó lar |
gallec |
|
Octubre, octubrot, fuig de l’ombra i busca el foc |
català |
|
Novembre solare, cenere al focolare |
italià |
|
Nouvè au fiò, Pasco au jo; [/] Nouvè au jo, Pasco au fiò |
occità |
