Vés al contingut

personificació (en general)

personificació (en general)

Fitxes de refranys

Es mostren 321 - 340 de 610 (pàgina 17 de 31)
Text Ordena de forma descendent Llengua o varietat

Quannu u suli è callu si vagna

sicilià

Que cha l'avuost nu couscha, [/] eir il settember nun ustrescha

romanx (retoromànic de Suïssa)

Quò's signe de bèu temps [/] la luna garda l'aiga [/] quò's signe de mauvés [mau, marrit] temps [/] la luna (z-)es en paraplueja

occità

Quoan la lue cambie en bèt, trés dies après que-s prén lou capèt

occità

Sa die de sanctu Callistu / Quand'est asciutta et bentosa, / Annada sicca et belosa, / Quand'est infusta et serena / Annada bona et piena

sard

Sa gené nu 'l genégia, sa fevré nu 'l fevrégia, marz, avril e mac i tiran drö la curégia

llombard de Suïssa

Sa monja l'encén i es frare l'apaga

català

Saint Mamert, Saint Pancrace [/] Et Saint Gervais; [/] Sans froid, ces Saints de Glace, [/] Ne vont jamais

francès

Saint-Julien brise la glace. [/] S'il ne la brise, il l'embrasse

francès

Saint-Mathias brise la glace. [/] S'il n'y en a pas, il en fera

francès

Sainte Anne reverse la channe

francès

Sainte-Croix troisième chevalier du froid

francès

Saints Mamert, Pancrace et Servais sont toujours vrais saints de glace

francès

Sal favrair nu favreggia[,] al marz marzeggia[,] al avril tira la curegia

llombard de Suïssa

San Bárnaba táiĕ l'érba, San Jan portĕ plo̊ia, plů tért fagèssla dan

ladí (dolomític)

San Batrumieu porta cun se [/] u üna stedetta u naiv a pandschè

romanx (retoromànic de Suïssa)

San Blâs, s’al cjate glazze la disfâs, [/] se no ’n’ cjate a ’n’ fâs

friülà

San Isidro labrador[,] quita el agua y saca el sol

castellà

San Just o ch’al juste o ch’al disjuste

friülà

San Marcos llena los charcos y[,] si se vacían[,] San Juan los vuelve a llenar

castellà
Es mostren 321 - 340 de 610 (pàgina 17 de 31)