Baixa Engadina [Engiadina Bassa, Unterengadin]

Territori

Grisons, Suïssa.

Tipus de geolocalització

Localització zonal

La part mig-alta de la vall de l'Inn, des de Zernez fins al límit amb Àustria (Nauders).

Com a referència toponímica

Fitxes de refranys

Es mostren 0 - 0 de 0 (pàgina 1 de 0)

Com a localització geogràfica

Fitxes de refranys

Es mostren 1 - 20 de 37 (pàgina 1 de 2)

Text Ordena de forma descendent	Llengua o varietat
A San Giallun [/] tuot il muvel sül pantun	romanx (retoromànic de Suïssa)
A San Martin scha l'or'ais trida, [/] schi d'inviern ais bod la vgnüda	romanx (retoromànic de Suïssa)
Al Marz ha 'l ché o'l chül ars	romanx (retoromànic de Suïssa)
Avrigl chod, mai frai, gün mol, rich on	romanx (retoromànic de Suïssa)
Blera naiv, bler fain	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cu l'ajer tira vers Bernina, l'aura ais bella in Engiadina, ma cur ch'el tira vers Samagnun, lura ant saira plova dal bun	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur cha l'aura s'fa sü il marcudi, [/] schi dür'la plü lunga fin gövgi'a mezdi	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur cha'l cuc chanta davo Singion, nu vain ün bon on	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur cha'l nüvel va vers Muntafun, [/] plova in tuot il Grischun	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur cha'l nüvel va vers Muntafun, plova in mincha chantun; [/] cur cha'l nüvel va vers Vuclina, vaina bell'ora in Engiadina	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur cha'l Pisoc ha sü la chapütscha, [/] schi pigl'il parisul e mütscha	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur cha'l Pisoc ha sü'l chapè, [/] schi lascha la fotsch e piglia'l rastè	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur chi plova la dumengia, plova tuott' eivna	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur chi plova'l venderdi, plov'eir la dumengia	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur chi tuna, crescha la mailinterra	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur chi vain il vent da Danuder, schi vaine bell'ara	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur chi verdagia sül ot da la Val Müsella, schi verdagia eir l'alp Val	romanx (retoromànic de Suïssa)
Davo San Gialun tegna las vachas a pantun	romanx (retoromànic de Suïssa)
Il favrer ha set bischas, e quellas chi nu vegnan in favrer, vegnan in marz	romanx (retoromànic de Suïssa)
La naiv dà il pan, l'aua la fam	romanx (retoromànic de Suïssa)