Arc-en-ciel dau matin, [/] fa marchar lo molin
Quan l'arc de Sent Martin ei devant [/] torna-te'n boèr entau camp [/] quan l'arc de Sent Martin ei darrèr [/] torna-te boèr entau costèr
Arrencolin deth maitin [/] pluja peth camin [/] Arrencolin dera vrespada [/] era pluja qu'ei passada
Quora l'arcancièl pareis lo jorn [/] elh plèu [plòu] abans tres jorns
L'arcancièl dau matin [/] mèna [mena] l'aiga a plen(s) camin(s) [/] l'arcancièl dau desseir [/] mèna [mena] l'aiga a ton desei
L'arc-en-ciel dau matin [/] mena l'aiga a plen(s) camin(s) [/] l'arc-en-ciel dau desseir [/] mena l'aiga a plen canelh [carrei? carrèir?]
L'arcana del matin [/] voida l'aiga a plens bacins [/] l'arcana del ser [/] voida l'aiga a plens selhs
L'arcana del matin [/] mèna [mena] l'aiga a plen(s) camin(s) [/] l'arcana del ser [/] lo mèna [mena] chas el
La recancana del matin [/] mèna [mena] l'aiga a plen(s) camin(s) [/] la recancana del ser [/] bòta [bota] las femnas al solelh
Arcancièl dau [deu] matin [/] boèir sigue ton camin [/] arcancièl dau [deu] dessèir [/] mete tes [tos] beus [bueus, buòus] sus lo fumèir
Arcancièl deu matin [/] boèir seguís ton camin [/] arcancièl de la serada [/] boèir dèisha ton agulhada
Arcancièl deu matin [/] boèir seguís ton camin [/] arcancièl deu dessèir [/] boèir tòrna-te [torna-te] enrèir
Arcancièl deu matin [/] mèna [mena] l'aiga a plen(s) camin(s) [/] Arcancièl deu dessèir [/] mèna [mena] l'aiga a plen carrèi [carrei? carrèl(h)? carrèir?]
L'arcancièl deu matin [/] mèna [mena] l'aiga a plen(s) camin(s) [/] l'arcancièl deu desser [/] mèna [mena] l'aiga a Viraselh
L'arcancièl deu matin [/] tira lo boèr de peu camin [/] l'arcancièl deu sera [/] bèth temps espera [espèra]
L'arcada deu matin [/] tira lo boèr de peu camin [/] l'arcada deu dessèir [/] tira lo boèr de peu carrèi [carrei?]
Arcancièl dins lo valat [/] de bòn temps te vai cercar
L'arcancièl dau matin [/] arròsa son vesin [/] l'arcancièl dau vèspre [/] fai solelhar son mèstre
L'arquet del matin [/] fai le lèit e torna(s)-i [/] l'arquet de soerada [/] fa tornar el boièr a la laurada
Quand l'arquet se para le maitin [/] plega les julhes [las julhas] [/] e vai-te'n dormir [/] quand se para lo vesprada [/] boièr podètz anar a la lhaurada [laurada]