|
Se agosto non bruccia e gennaio non ghiaccia, niente bonaccia |
italià |
|
Sant'Antonio, la gran freddura; [/] San Lorenzo, la gran calura: [/] l'una e l'altra poco dura |
italià |
|
Sant Jan [/] Fai sourti lou tavan |
occità |
|
San Matías, marzo al quinto día; entra el sol por las umbrías y calienta las aguas frías; y cantan las cotovías, y el pastor sus gollorías |
castellà |
|
San Lorenzo la gran calura, Sant’Antonio la gran freddura, l’una e l’altra poco dura |
italià |
|
San Lorenzo calura y San Vicente friura, uno y otro poco dura |
castellà |
|
Quouro sera l'estiéu? [/] Lou jour de l'Ascensiéu |
occità |
|
Qui se chauffe au soleil à Noël, le saint jour, [/] Devra brûler du bois quand Pâques aura son tour |
francès |
|
Qui per Nadal juga a bitlles, per Pasqua s'escalfa els talons |
català |
|
Qui à Noël se chauffe au soleil, [/] À Pâques brûle la bûche de Noël |
francès |
|
Qui a l'hivern té prou roba [/] a l'estiu en té de sobra |
català |
|
Quenturas de outono, non son boas para o seu dono |
gallec |
|
Quenturas de maio, saúde para todo o ano |
gallec |
|
Quel che ripara dal freddo, ripara dal caldo |
italià |
|
Quando l'albero si spoglia véstiti, quando l'albero si veste spogliati |
italià |
|
Quando il sole è nel Leone [/] fa un gran caldo buggerone |
italià |
|
Quando il grano ha la resta [/] non vuol acqua sulla testa |
italià |
|
Quando cantano le cicale [/] il cuculo smette di cantare |
italià |
|
Quand on mange les bouquettes à la porte, [/] On mange les cocognes au coin du feu |
francès |
|
Quand on mange au chaud le gâteau, [/] On mange les œufs au fourneau |
francès |
