ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
cel rogent
cel
Está encarnado ó mar, colle os bois e vai labrar; está encarnado a Carnota, mete a leña e cerra a porta
Está rubio pra Monforte, colle a capa e o capote
Estando encarnado ó mar, colle os bois e vai labrar; estando encarnado ó monte, colle os bois e méteos na corte
Horizon rouge / Signe de vent ou de pluie
Igl cotschen della saira fo beala tschaira
Il est bien vrai qu'il pleut ou neige / Quand, rougeâtre, le jour se lève
Il vent da la damaun nu vela ün töch paun, [/] il cotschen da la saira vela üna nuorsa naira
L'alba rossa a la matin la var guanca un quatrin
L'alba rossa a la sira la var centumila lira
La rogeiròla del seras [/] de bèl temps espera [/] la rogeiròla del matin [/] de pluèja al despertin
La vaquilla (de)sollá[,] a los tres días remojá
Le ciel est-il rouge en aval, du côté des Alpes, prends ta fourche et le râteau (c'est le beau temps). [/] Le ciel est-il rouge du côté du Jura, en amont, prends l'aiguille et raccommode
Le gnoule rodze di nat lavon lo plat; [/] Le gnoule rodze di matin,[sic] quintson lo tsemin
Le nebbie rosse la seira [/] Lo matin feit bon d'allé in feira
Le nebbie rosse, lo matin, [/] La seira pacciokin
Le temps cuivreux au couchant / Annonce la pluie sûrement
Les niôlet rozet la niuai, [/] Sestont loe mouillais
Let niôlet rozet le matin, [/] Font verier la roa dé moelins
Lo dzor de Saint Poû si l'est cllier et serein, abondance de tuit bien; si faiyt l'oura, la guerra; si l'at de neibbie rodze lou mattin, mortalità
Lo sol se pon en joca, tres dies vent o l'esquena xopa