| Lloviese y nevase, y no ventiscase: que cuando hace viento, entonces hace mal tiempo |
castellà |
| Lou jour de la Chandeliero, [/] Chau grand fre o grand neviero: [/] Senoun l'ours sort de sa taniero, [/] Fai tres tours, [/] E rintro pèr quaranto jours |
occità |
| Mañana de niebla, buen día espera, si no llueve, nieva o ventea |
castellà |
| Marzo marzán, á mañán cara de can; ó mediodía, ixamea a colmea; á noite chove, neva e escarapetea; e á mañán morre a ovella |
gallec |
| Moixons arramadats, neu pels serrats |
català |
| Molte ghiande a S. Michele, [/] molta neve a Natale |
italià |
| Moş Crăciun zăpădos prevesteşte an mănos |
romanès |
| Multă zăpadă — va fi roadă |
romanès |
| Nadal never | omple el graner |
català |
| Natale verde, Pasqua bianca |
italià |
| Neboeiro na terra, treboada no mar: ou ben chover ou ben nevar |
gallec |
| Neige avant Noël, [/] Fumier pour le seigle |
francès |
| Neige de décembre [/] Est engrais pour la terre |
francès |
| Neige de l’Avent [/] Gèle facilement |
francès |
| Neige de mars [/] Vaut blé en sac |
francès |
| Neige de mars brûle le bourgeon |
francès |
| Neige de saint Nicolas [/] Donne froid pour trois mois |
francès |
| Neige de Saint-André [/] Peut cent jours durer |
francès |
| Neige en février, [/] Bon temps pour les blés |
francès |
| Neige en janvier [/] Vaut fumier |
francès |