temps variable

Se hereuèr non hereuege [/] tot er an que malautege

Se hereuèr non hereuege, [/] toti es mesi der an que trantalhegen

Temps deth cocut [/] maitin mòg e ser shut

Solei d'hereuè / nau cares hè

Mars marsege, / e Abriu abriulege; / Mai no parà; / Juny, gót: / et país sadot

En abriu, [/] no dèishes lan tà préner hiu

Marz r'è fiöu d'una mistroca[,] er piov, u tira vent, u fioca

Marz l'è fiöö d'una baltòca, un dí al fa bèll, n'altru al piòv, un terz al fióca

Apríl fiö d'um pescadó, da na montagna l piòv e da r'altra a gh batt el so

Sal favrair nu favreggia[,] al marz marzeggia[,] al avril tira la curegia

Sa gené nu 'l genégia, sa fevré nu 'l fevrégia, marz, avril e mac i tiran drö la curégia

Seren d'inverna, nivol d'estaa, amor de donna e caritaa de fraa, hin tre coss che no gh'han stabilitaa

Marz fiœu d'ona baltrocca, ora el piœuv, ora el fiocca, ora el tira vent, ora el fa bell temp

El temp e 'l cuu el vœur fà com'el vœur lù

De marso, chi n'ha scarpe vadde descâso, ma chi e ha no e lascie in câ

Del më́is d'Aorí nĕ san chi dí; [/] Ël fége co qu'ël ó, les ë́lles féges inche inscí

Marzo sacou a madre ó sol e matoa dun pedrazo

Marzo marzán, pola mañá cara de can, e á tarde un gran barrigán

Marzo marsal, pola mañán cara de can e polas dose Xan barrighán

Díxolle o pastor a marzo: «Marzo marcelo[,] ya non che teño medo». Díxolle marzo ó pastor: «Con dous días que me faltan i outros dous que me preste o meu hermano abril aún che hen facer cagar e xemir»