ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
vent
vent [i designacions afins de tipus més aviat genèric]
Cuando se entabla el sur al anochecer, refrescará al amanecer
Cuando sona la barra, segura 'l agua
Cuando sopla del Montalvo, se echa la anguarina el charro
Cuando sople el viento del Estrecho, agua segura para el barbecho
Cuando suena la mar de Astuera, saca la coladina fuera
Cuando vien la chuba antes que 'l viento, atrapa paño y mételo dentro; y cuando vien el viento y tras la chuba, larga 'l paño que no hay duda
Cuando vien la lluvia antes que'l viento alista drizas sin perder momento; y si el viento te cogió primero, ye señal de viento ligero, iza gavias arriba, marinero
Cuando viene el aire del sol, mal día para el pastor
Cuando'n Marzu hay vientos juertes y Abril ye moyau y fríu, síguelos Mayu llozanu y floríu
Cuant che la lune à il cercli, svìnt sigûr
Cumbre de Tirijana con nubes afiladas, vientos al SE
Cumme mena 'o viento, mena 'a vela!
Cur cha'l vent dà aint per val, schi plova sainza fal
Cur chal [sic, por cha'l] chöd guarda sü da Plaz, vain bell'ora
Cur chi vain il vent da Danuder, schi vaine bell'ara
Cur chi zoffla our da Zuort, [/] piglia svelt teis fain e va cun tuot
Cur il Fora ho üna bindera, do que vent o trid'ora
Cur il vent vegn de Bernina, metta il chapè sün pignau; [/] cur il vent vegn da Tavò, metta il chapè sül cho
D'Aimargues ven [/] ni bòn temps [/] ni bònei gents
D'Arzac que-s vien [/] Lou mechant vent [/] E la mechanto gent