ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
vent
vent [i designacions afins de tipus més aviat genèric]
Del Foissenc non ven ni bon vent ni bona gent
Dempús St. Vicenç [/] baishen es torrades e pugen es vents
Després del vent, ve la plugent
Déu te guard d'ofici que el vent meni
Dia de Março, dia de três ventos
Dixo'l aire al agua: yo voy hoy, tu viés mañana
Dos Santos ao Advento, nem muita chuva nem muito vento
Dum lado chove, de outro venta
Durante la veintena de Adviento, vienen a tiempo lluvia, nieve y viento
E je gustose l’arie setembrine cuant che prepare plene la cantine
È mègghie (a resiste) fume de jrótte ca vinte de coppe
É preciso dar à vela conforme o vento que sopra
E' vent ad Róss e' bagna l'óss
El Guadarrama sutil, que mata un hombre y no apaga un candil
El aire d'Abril a les peñes fai abrir
El aire de Madrid mata un hombre y no apaga un candil
El aire de San Bartuelu tira la'spiga'n suelo
El aire serrano y monsagreño, agua
El día de la Candelora, que llueva que no llueva, invierno fora; y si llueve y hace viento, invierno dentro
El nordés que dura, de nueite tien calmura