Aire huelhèr, [/] era ploja ath darrèr
Aire huelhèr, [/] era ploja ath darrèr
Llengua o varietat
Traducció literal
Aire huelher, [/] la lluvia viene detrás
Glosa
Er aire huelhèr ei un aire dera tardoada que generaument pren era virada sud-èst e que carrege bèth qu'aute borrat
Categorització
Geolocalització
Localitzacions geogràfiques
Fonts
| Autor | Títol | Edició | A la font | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran (CNLVA) | Arrepervèris |
Editorial: Pagès Editors Lloc d'edició: Lleida Data de publicació: 1992 |
Pàgina: 22 |
||
| Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones Científicas | Refranes climatológicos del Valle de Arán |
Editorial: Imprenta Escuela Provincial Lloc d'edició: Lleida Data de publicació: 1962 |
Pàgina: 106 |
Huelhèr és un derivado de huelha, equivalente gascón de la forma castellana hoja. La explicación es clara: el aire de otoño hace volar las hojas. Por otra parte, en la glosa del CNLVA (1992: 22) la formulación bèth qu'aute borrat es manifiesto calco del castellano ("algún que otro chaparrón"). En IEI/CSIC (1962: 106) también aparece el refrán: Aire guelle era pluja pet carre. Pero la interpretación que se hace del proverbio en dicha fuente es distinta: "Se trata del mismo refrán anterior [Cèu anherèr, [/] era ploja ath darrèr], refiréndose a la lana de la guella ('oveja') en vez de a añet ('cordero')". Y es que en aranés huelha ('hoja') y oelha('oveja') pueden ser homófonos.