Al iviernu non lu come 'l llobu
Al iviernu non lu come 'l llobu
Llengua o varietat
Glosa
El tiempo propio de invierno, antes o después ha de aparecer. (Castañón, 1962, 29)
[...] el invierno[,] aunque llegue tarde[,] siempre llega [...] (García Arias, 2002-2004: 748)
Categorització
Àmbit temàtic general
Geolocalització
Localitzacions geogràfiques
Fonts
| Autor | Títol | Edició | A la font | ||
|---|---|---|---|---|---|
| CASTAÑÓN, Luciano | Refranero asturiano |
Editorial: Diputación de Oviedo, Instituto de Estudios Asturianos (CSIC) Lloc d'edició: Oviedo Data de publicació: 1962 |
Pàgina: 29 |
||
| GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis | Diccionario General de la Lengua Asturiana |
Editorial: Editorial Prensa Asturiana S.A. / La Nueva España Lloc d'edició: Oviedo Data de publicació: 2002-2004 |
Pàgina: 748 Sub voce: iviernu, l' |
||
| SÁNCHEZ VICENTE, Xuan Xosé / Jesús CAÑEDO VALLE | Mitoloxía. Refraneru asturianu (ordenáu por temes) |
Editorial: I. Norte Lloc d'edició: Gijón Data de publicació: 1986 |
Pàgina: 126 |
Así, en Castañón (1962: 29). En Sánchez / Cañedo (1986: 126), con la variante inviernu. Según García Arias (2002-2004: 748): L'envierno nun lo comen los llobos (localizado en Llangréu [Langreo]); L'inviernu nunca o comió'l llubu (localizado en Sobrescobiu [Sobrescobio]), con la típica metafonía (llubu < llobu) de la zona.