Broma arroja, vent o ploja
Broma arroja, vent o ploja
Llengua o varietat
Traducció literal
Nubes rojas [rojizas], viento o lluvia
Glosa
Quan eth cèu ei embaranat de bromes roges, mèrque que i aurà mau temps. (CNLVA, 1992: 22)
Categorització
Geolocalització
Localitzacions geogràfiques
Fonts
| Autor | Títol | Edició | A la font | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran (CNLVA) | Arrepervèris |
Editorial: Pagès Editors Lloc d'edició: Lleida Data de publicació: 1992 |
Pàgina: 22 |
||
| COROMINES, Joan | El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó |
Editorial: Curial Edicions Catalanes Lloc d'edició: Barcelona Data de publicació: 1990 |
Pàgina: 294, 333, 368 Sub voce: ròi, broma, vent |
||
| SOLER I SANTALÓ, Juli | La Vall d'Aran |
Editorial: Garsineu Lloc d'edició: Tremp Data de publicació: 1998 [1906] |
Pàgina: 29 |
||
| Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones Científicas | Refranes climatológicos del Valle de Arán |
Editorial: Imprenta Escuela Provincial Lloc d'edició: Lleida Data de publicació: 1962 |
Pàgina: 105 |
Así, en CNLVA (1992: 22). En transcripción fonética, que no reproducimos, figura el refrán en Coromines (1990: 294; s. v. roi). CNLVA (1992: 22) ofrece una variante con componentes en plural: Bromes arroges o vent o ploges. Por otra parte, según Coromines (1990: 368; s. v. broma), este en un término muy genérico referido a la nubosidad y viene a significar tanto 'nube' como 'niebla' como 'bruma'. La forma arroja es arcaísmo en aranés. Coromines registró el refrán en Sant Joan de Toran, y también lo tomó de Soler i Santaló (1998: 29). El refrán reaparece en Coromines (1990: 333; s. v. vent), lugar en que se vuelve a hacer referencia a Sant Joan de Toran así como a Soler i Santaló.