Cando monte Louro se pon a monteira, tomalle todos os rizos a's velas
Llengua o varietat: 
Traducció Literal: 

Cuando Monte Louro se pone la montera, toma [tómales] todos los rizos a las velas

Glosa: 

Se llama Louro un monte que se eleva a regular altura al SO. de la ensenada de San Francisco, próxima a Muros, y cuando se amontonan nubes sobre su cumbre suele sobrevenir viento duro, por lo que debe el marinero prepararse a recibirlo arrizando sus velas. (Vergara, 1886 [1936]: 81)

Louro se llama un monte qu se eleva a regular altura, al S. O. de la ensenada de San Francisco, próxima a Muros. Cuando se amontonan nubes sobre su cumbre, suele sobrevenir viento duro. Por eso debe el marinero prepararse a recibirlo, arrizando sus velas. (Saralegui, 1971: 46)

Comentaris: 

El refrán lo registra así Vergara (1986: 80). Saralegui (1917: 45) lo recoge (con acento en tómalle) en Noia. En versión normativa: Cando Monte Louro se pon a monteira, tómalle[s] todos os rizos ás velas. Cf. Monte Louro con touca, chuvia moita ou pouca.

Categorització
Geolocalització

Feu clic a les marques per veure els detalls de cada lloc

Referències toponímiques:
Mostrant 1 - 1 de 1 (pàgina 1 de 1)
  • Territori:

    Muros, La Corunya [A Coruña], Galícia, Espanya.

    Orònim. Muntanya.

Ubicacions geogràfiques:
Mostrant 1 - 1 de 1 (pàgina 1 de 1)
  • Territori:

    Noia, La Corunya [A Coruña], Galícia, Espanya.

Fonts
Mostrant 1 - 2 de 2 (pàgina 1 de 1)
Autor Títol Edició A la font
VERGARA MARTÍN, Gabriel María Refranero geográfico español Editorial:
Librería y casa editorial Hernando
Lloc d'edició:
Madrid
Data de publicació:
1986 (2.ª edición) [1936]
Pàgina:
80
Sub voce:
Louro
SARALEGUI Y MEDINA, Manuel de Refranero español, náutico y meteorológico Editorial:
Rieusset
Lloc d'edició:
Barcelona
Data de publicació:
1917
Pàgina:
45-46
Núm. refrany:
55