En auens que met dents; / en gè que s'i sè; / hereuè ven dam era pala en còtx e la 'n trè
En auens que met dents; / en gè que s'i sè; / hereuè ven dam era pala en còtx e la 'n trè
Llengua o varietat
Traducció literal
En diciembre mete dientes; / en enero se asienta; / febrero viene con la pala en [el] cuello y la saca
Categorització
Meteorologia
Àmbit temàtic general
Geolocalització
Localitzacions geogràfiques
Fonts
| Autor | Títol | Edició | A la font Ordena de forma ascendent | ||
|---|---|---|---|---|---|
| COROMINES, Joan | El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó |
Editorial: Curial Edicions Catalanes Lloc d'edició: Barcelona Data de publicació: 1990 |
Pàgina: 304-305, 427 Sub voce: auens, dent |
Así, en Coromines (1990: 304-305; s. v. auens). Variante para la primera parte: En auens que ensenhe 's dents [...]; con las iniciales mayúsculas de Auens, Gè y Hereuè, s. v. dent (pág. 427), lugar en que se precisa que "a Bt [Bossòst] canvien en ensenye's dents i a Ge [Gessa] ometen aquests mots, ajuntant-ho amb Gè". Y en general, con la peculiar ortografía corominiana. Cf. la explicación a partir del siguiente refrán: Auents la cale laguens, [/] gèr la i sè, [/] e hereuèr que ven darrèr [/] tamb era pala en còth [/] que la'n trè. La representación gráfica normativa del refrán habría de ser la siguiente: En auents que met dents; / en gèr que s'i sè / hereuèr ven damb era pala en còth e la'n trè.