Tavernera vella | i botxorno fred, | a ningú deixen | morir de set
Tavernera vella | i botxorno fred, | a ningú deixen | morir de set
Llengua o varietat
Traducció literal
Tabernera vieja | y bochorno frío, | a nadie dejan | morir de sed
Glosa
El botxorno és el vent o aire calent i molest del sud-est que bufa a l'estiu. (Gomis (1998: 105)
Categorització
Geolocalització
Localitzacions geogràfiques
Fonts
| Autor | Títol | Edició | A la font | ||
|---|---|---|---|---|---|
| GOMIS i MESTRE, Cels [Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAÑONS] | Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agricultura a l'entorn dels anys 1864 a 1915 |
Editorial: Alta Fulla Lloc d'edició: Barcelona Data de publicació: 1998 |
Pàgina: 105 |
||
| SANCHIS GUARNER, Manuel | Els vents segons la cultura popular |
Editorial: Barcino Lloc d'edició: Barcelona Data de publicació: 1952 |
Pàgina: 44 |
Atribuido a la localidad de Tamarit. Sin duda se trata de Tamarit de Llitera [Tamarite de Litera], localidad oscense de la comarca de la Litera. El mismo refrán y la misma localización (Tamarit de Llitera), en Gomis (1998: 105): Tavernera vella [/] i botxorno fred [/] a ningú deixen [/] morir de set. Botxorno, en cursiva en el original (aquí, inversamente, en redonda). Botxorno es castellanismo. Cf. Botxorno fred | i tavernera vella, | no moriran de set.