Viento solano, agua en la mano; en invierno, que no en verano
Viento solano, agua en la mano; en invierno, que no en verano
Llengua o varietat
Glosa
[...] a Extremadura [...] Gairebé la mateixa cosa diuen a Cazorla, província de Jaén. (Gomis, 1998: 79)
Categorització
Geolocalització
Localitzacions geogràfiques
Fonts
| Autor | Títol | Edició | A la font | ||
|---|---|---|---|---|---|
| MARTÍNEZ KLEISER, Luis | Refranero general ideológico español |
Editorial: Real Academia Española Lloc d'edició: Madrid Data de publicació: 1989 [1953] |
Pàgina: 731 |
||
| GOMIS i MESTRE, Cels [Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAÑONS] | Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agricultura a l'entorn dels anys 1864 a 1915 |
Editorial: Alta Fulla Lloc d'edició: Barcelona Data de publicació: 1998 |
Pàgina: 79 (nota 9) |
||
| PEJENAUTE GOÑI, Javier María | Los Refranes del Tiempo de Navarra |
Editorial: Caja de Ahorros de Navarra Lloc d'edició: Pamplona Data de publicació: 1999 |
Pàgina: 172 |
Así en Martínez Kleiser (1989: 731) y Pejenaute (1999: 172). En Gomis (1998: 78): Viento [o aire] solano, / agua en la mano; / en invierno, que no en verano; con atribución a Extremadura y la localidad de Cazorla (provincia de Jaén) [véase la glosa]. Cf. Aire solano, agua en la mano; en el invierno, no en el verano. Con aire solano, el agua en la mano, de invierno, que no de verano.
[solano, en rima con mano]