ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
Marso sciûto e arvî bagnôu; beato quello chi ha semenôu
De marso, chi n'ha scarpe vadde descâso, ma chi e ha no e lascie in câ
Se no ciêuve de marso no gh'è né fen né atro
Se frevâ o no frevezza, marso o ghe pensa
La néf nuembrina fin a marz la cunfina
Marz acquos, bon domà per i spos
Marz fiœu d'ona baltrocca, ora el piœuv, ora el fiocca, ora el tira vent, ora el fa bell temp
Marz l'è fiöö d'una baltòca, un dí al fa bèll, n'altru al piòv, un terz al fióca
Marz r'è fiöu d'una mistroca[,] er piov, u tira vent, u fioca
Sa gené nu 'l genégia, sa fevré nu 'l fevrégia, marz, avril e mac i tiran drö la curégia
Sal favrair nu favreggia[,] al marz marzeggia[,] al avril tira la curegia
Marz pulvrent segal e furment
Disse febbraio a marzo [/] –m'imprestarisci un dì?- [/] Rispose marzo –un cacchiu! [/] ti voglio vedé morì-
Març plogiu balhe bones cuelhetes
Març ventós [/] abriu plojós [/] hèn eth pagés erós
Març sec, eth pagés que plore, [/] març umit, eth pagés qu’arrís
Autantes torrades de març, [/] autantes nheuades d’abriu
Quan març solelhe, [/] abriu que pluvasquege
Es pericles des marçolades, [/] que hèn bones annades
Març e marcilhon qu'an passat, [/] ne bò ne vaca non m'an costat