| El fred per desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu, | i el febrer ve amb la pala al coll i el treu |
Catalan |
| El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal |
Catalan |
| El buen enero, frío y seco |
Castilian (Spanish) |
| El año seco tras el mojado, / guarda la lana y vende el hilado |
Castilian (Spanish) |
| Ducerea timpurie a rândunelelor înseamnă că şi iarna se va pune iute |
Romanian |
| Doux hiver, printemps desséché; [/] Pénible hiver, printemps mouillé |
French |
| Dous soulèu dins lou cèu [/] Marcon la frech e la nèu |
Occitan |
| Disse il freddo alla vecchia: [/] per Sant'Andrea aspettami, [/] se non son venuto, [/] aspettami a Natale, [/] se non ci sono a Natale [/] mai più non m’aspettare |
Italian |
| Dio manda il freddo (e il caldo) secondo i panni |
Italian |
| Dicembre, dà freddo al corpo ma gioia al cuore |
Italian |
| Dicembre imbacuccato, grano (raccolto) assicurato |
Italian |
| Dicembre con rugiade, inverno con due spade |
Italian |
| Día frío y caliente, hace del sano doliente |
Castilian (Spanish) |
| Déu dóna la roba segons el fred |
Catalan |
| Dende Santos a Nadal é inverno natural |
Galician |
| Del pellejo de octubre, de ese te cubre |
Castilian (Spanish) |
| Decembrie mântuie anul, dar începe iarna |
Romanian |
| Décembre de froid chiche, [/] Ne rend pas le paysan riche |
French |
| De vor fugi şoarecii toamna în sat, va fi iarnă grea |
Romanian |
| De va fi frig în martie 7, vine iarna cea mică |
Romanian |