ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
A l'hivern, neblina [/] i neu per veïna
A la Canitiûla véde té-bun: che lé gnolé van chu Motélon, [/] Va té catzi dein ta mèjon; [/] Mâ che van contré Valai, [/] Prin ta faux et ton covai
A la Cannelòre o nèveche o chiòve, u vìirne iè ffore
A la Cannəllòrə ə la Bbiasciòlə sə ccə nangu̯ə ə ssə ccə piòvə da l’immèrnə samə fòrə, sə ccə fa lu sularillə trònda jurnə də mmərnarillə
A la lona sitimbrena sët lon a gli s'inchena
A la Madonna de la Zeriœula de l’inverna semm fœura, ma se sorta ven, ghe semm denter pussee ben
A la noche arreboles, a la mañana habrá soles
A la Saint-Denys vient la neige
À la Saint-Sébastien, [/] L’hiver s’en va s’il ne revient
À la Saint-Vincent, [/] L’hiver se reprend, [/] Ou se rompt la dent
A la vesprà [vesprada] | la pluja ja és passà [passada] || al matí | la pluja pel camí
A las tres escarchas, la lluvia no falta
A llevant clar i ponent obscur, | temporal segur
A lluna gitada, mariner en peus
A lúa que quixo entrar xeando, medrou mollando
A luna blanca, cobertor y manta
A mañana calurosa, tarde tormentosa
A nube madrugadora, piedra traidora
A playa de Panxón a roncar, bo tempo vay a entrar
À Quinta com barra, à Sexta com água