Por San Martino, el invierno viene de camino; si le dicen detente, llega por San Clemente; y aunque venga retrasado, por San Andrés ya ha llegado |
castellano |
Por San Martino, las nieblas vienen ya de camino; pero San Antón, barre las nieblas a un rincón |
castellano |
Qouant piô Diminge matin[,] [/] Tuto la semana es in camin |
francoprovenzal de Italia |
Quan le fromie travérson lo tsemin et fan la procechón, l'est marca que lo ten tsandze |
francoprovenzal de Italia |
Rojor al matí, la pluja pel camí |
catalán |
Rojor al vespre, el sol a la finestra; rojor al matí, la pluja pel camí |
catalán |
Roussiou le matin [/] Patchoc pe tchemin, [/] Roussiou la sera [/] Boun teins espèra |
francoprovenzal de Italia |
S'arc de Sant Martí, si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre, no vages a festa |
catalán |
Sainte Agathe[,] d'eau sur les chemins |
francés |
San Mattias ovas sün las vias — naiv aint in las quadrias |
romanche (retorrománico de Suiza) |
Scha a San Mattias las ovas cuorran per las vias, [/] schi vain la naiv aint illas quadrias |
romanche (retorrománico de Suiza) |
Se o inverno não erra caminho, tê-lo-ás pelo S. Martinho |
portugués |
Si la culebra sal al camín antes del mes d'Abril, la mayor nevada está por venir |
asturiano |
Ta Sant Martin era nyeu pet camin |
occitano (aranés) |
Ta Sant Martin, [/] era neu peth camin; [/] e ta Sant Andreu, [/] assí que só s'ha dit era nyeu [sic] |
occitano (aranés) |
Ta Sant Sernin era nyeu pet camin |
occitano (aranés) |
Tà St. Martin [/] er iuèrn qu'ei en camin |
occitano (aranés) |
Tà St. Martin, [/] eth heired qu'ei en camin |
occitano (aranés) |
Val más un trueno ente Mayu y Abril, qu’unos gües y un carru en medio d'un camín |
asturiano |
Valentin, Séverin, Faustin [/] Fan tot dzalé su lo tsemin |
francoprovenzal de Italia |