ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
El que tiene frío se acuerda de Grazalema
El abrigo en invierno y la mujer en todo tiempo
Disce sciùggne: "Ce non arrìve l'otte / no me lèveche u cappòtte"
Dins es març, | qui no té sabates que vaja descalç, | i qui en té, | que se calç bé
Di marzo, chi non ha scarpe vada scalzo; ma chi le ha, le porti un po' più in là
Di genâr si dopre il tabâr
Déshabille-toi pour la San-Jan, [/] Et habille-toi le lendemain [sic]
Desde Todos los Santos a la Ascensión, no te quites el ropón o el faldón; y después[,] quita y pon
Desde os Santos a Ascensión / non te quites o mantón
De verão leva o capote, de inverno faz o que quiseres
De Prades a Salàs, prent-te la manta, que et mullaràs
De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar
De marzo, nun se cammina scarzo
De marso, chi n'ha scarpe vadde descâso, ma chi e ha no e lascie in câ
Daspò dai cuindis di Avost, [/] cence tabâr no lâ tal bosc
D'aprile nun t'alleggerire, de maggio vacce adaggio, de giugno lèvete er cuticugno
D'ací a Nadal, calça no em cal; de Nadal enllà, calça no em caldrà
Cuando truena Izaga y le contesta Areta, ya puedes ponerte la chaqueta
Cuando sopla del Montalvo, se echa la anguarina el charro
Cuando Parapanda se toca, todo el mundo se encapota