ParemioRomParemiologia romànica: refranys meteorològics i territori
A lúa como quinta, así pinta
A lúa como quinta, trinta
A lua não é como pinta mas como quinta
A lua trinta como quinta quando o sétimo ou nono não desminta
A lua[,] como pinta, quinta; se ao sexto não despinta, assim vai até aos trinta
A lua[,] como quinta[,] assim trinta
Abril gentil: | deixa-me'n un, | deixa-me'n dos, | deixa-me'n quatre, | deixa-me'n cinc, | perquè entre tots | vull matar la vella, | ovelles i ovellots
Conforme pinta, quinta; si ao cuarto non rebrinca, e se chega á outava, así como empeza acaba
Cuant che la buere si môf, o un, o tre, o cinc, o siet, o nûf
Guèites [gaites, gaches] pas la luna quand dintra [/] guèita-la [gaita-la, gacha-la] quand quinta
Lou 5 de la lue que saberàs ço qui pendén lou més aberàs
Marze e ccatamarze e tutte li ppècure vanne allu jazze e éje jabbéte marze; arrespónne marze, abbrile mije curtése, damme mbriste cinche jurne de lu tue mése quanne fazzi murì li ppècure all'abbruzzése (ca éja dé vuste all'abbruzzése)
Marzo traidor, con cinco días que te falten a tí [sic] y cinco que te preste'l tu 'rmanu[,] faisme llevar los collares ena mano
Nun c'è quinta senza sciloccu né fimmina senza nnoccu
Nun c'è simana santa senza quinta né quinta senza sciloccu
Oh Marzo Marzo, por mucho qu'espernexes ya non te tengo mieu; dice el campesino. Y contesta el mes: Con cinco días que me falten y cinco que me dexe'l mi hermanu Abril, tovía te cuelgo los pelleyos de la panera y te pongo'l sacu al recostín
Quando la bora se move [/] o uno o tre o cinque o nove
San Matías, -Marso ar quinto día; entra er sol por las umbrías- y calienta las aguas frías
San Matías, / marzo al quinto día; / entra el sol por las umbrías / y calienta las aguas frías, / y cantan las cotovías
San Matías, marzo a cinco días, entra el sol por las umbrías, calienta las casas frías y cantan las totovías