Pasar al contenido principal

tres días, tercer día

tres días, tercer día
Categoría

Fichas de refranes

Se muestran 1 - 20 de 214 (página 1 de 11)
Texto Ordenar descendente Lengua o variedad
[Dijo el pastor:] "Marzo, marzuelo, tres días te quedan, ya no te temo." [Y contestó marzo:] "Con tres días que me quedan y tres que me preste mi hermano abril, todas las ovejas se te van a ir." castellano
[Dijo la Vieja:] Mau-grat Mars e sa martelado [/] Moun troupèl tèn soun ivernado, [/] [Mars diguèt:] [/] Abriéu, met-n'i tres; em mous quatre [/] Patos de Vielho faren batre occitano

'L vent ch'a ven ad seira, dura tre dì

piamontés

"Frebeiro frebeirudo, / chántame las narices / en el ojo del culo." / "Cállate, pastor azamarrado, / que con veintiocho días que eu teño / y a tres que me ha prestarme o mi hermano marzo / un [sic] ha de quedar ovella con pelella / nin can con rabo / nin pastoriño azamarrado"

gallego

"Marzu, marcelu, tú te vas ya you me quedo / con mieu rebañitu enteru." / "Non te vayas alabando que con tres días que tengo, / ya tres que me dé mieu hermau abril / vas yir conas pillechas al llombu ya las correas na manu"

leonés

[Dijo "la Vieja":] En escapant de Mars e de Marsèu [/] Ai escapa mi vaco e mi vedèu [/] [Mars blessé du propos, dit au mois d'Avril:] Abriéu, n'ai plus que tres jour: presto-me n'en quatre, [/] Li vaco de la Vièio faren batre

occitano

[Dijo "la Vieja"] Adiéu, Febrié! ta febrerado [/] Noun m'a fa pèu nimai pelado [La raillerie de la Vieille courrouce Février qui va trouver Mars:] Mars, presto-me tres jour, e tres que n'ai, [/] De pèn [sic] e de pelado ié farai

occitano

[Dijo el pastor:] Mal has tratado a mi ganado; allá te irás donde no vuelvas más. [Marzo respondió:] Con dos días que me quedan y tres que me preste mi hermano abril, he de poner tus ovejas a parir

castellano

[Dijo la Vieja:] En despiech de Mars e de Marsellos, [/] Ai ivernados mas vedellos. [/] [Mars diguèt:] [/] Abriéu, met-n'i tres; em mous quatre [/] Patos de Vielho faren batre

occitano

[Dijo la Vieja:] Mars e Marsilhoun qu'è passat [/] Ni brau ni vaco nou m'en a coustat. [/] [Mars diguèt:] [/] Abriéu, presto-m'en un, presto-m'en dous, presto-m'en tres, [/] E un que n'è que haran quate: [/] Toutos l'ac haram esperno-batre

occitano

[El viento del este:] Quand vira pas dins tres jorns [/] demòra nòu jorns

occitano

Esparraguera emboirá, dins tres dies, banyá

catalán

Vaca esoyá, a los tres días mojá; ― si se ve en jueves, ― a los tres días llueve. ― Si es castiza, ― desde el primer día atiza

castellano

A las tres escarchas, la lluvia no falta

castellano

A stae de San Martin [/] a dua tre giorni e un stissinin

ligur (variedad de la región italiana de la Liguria)

Abriéu [/] Gentiéu, [/] Presto-me tres di tiéu [/] E ié farai vèire quau siéu

occitano

Abril gentil, | deixa-me'n un, | deixa-me'n dos, | i un que tinc faran tres, | i farem pernabatre | aquell pobre pagès

catalán

Aire burganés, se empreña portugués, ós tres días paire ('chove')

gallego

Aire caldelao tres días toca en vao

gallego

Aire de port, als tres días mort

catalán
Se muestran 1 - 20 de 214 (página 1 de 11)