Entà Martror, [/] er arair tà sa maison
Entà Martror, [/] er arair tà sa maison
Lengua o variedad
Traducción literal
Por Todos los Santos, [/] el arado en casa
Glosa
Donc, ja s'a acabat de semiar e er auançat deth temps non permet pas guairi trabalhs dehòra. (Arrepervèris)
Categorización
Cronología
Ámbito temático general
Geolocalización
Localizaciones geográficas
Fuentes
| Autor | Título | Edición | En la fuente | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran (CNLVA) | Arrepervèris |
Editorial: Pagès Editors Lugar de edición: Lleida Fecha de publicación: 1992 |
Página: 13 |
||
| COROMINES, Joan | El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó |
Editorial: Curial Edicions Catalanes Lugar de edición: Barcelona Fecha de publicación: 1990 |
Página: 563 Sub voce: Martró |
Martror, del latín (DIES) MARTYRORUM 'día de los mártires'. Coromines (1990: 563; s. v. Martró) escribe: "Ja poc recordat avui, en què tothom diu totsants, però en quedà memòria en el precepte agrícola proverbial: «A Martrú / edj arai ta sa maizú» [en la localidad de Sant Joan de Toran]". Estas dos formas en cursiva, con algún diacrítico que omitimos. En CNLVA (1992: 13) parece que haya sido manipulado el refrán original de Coromines: sustitución de la preposición a por entà, y del artículo eth por er ante vocal. Mucho mejor arai que arair. La forma maison es muy poco usual en Arán, si bien cabe tener en cuenta que Sant Joan de Toran es un punto extremo del Bajo Arán en que pudo penetrar fácilmente desde los territorios gascones administrativamente franceses. Destaquemos el uso del posesivo no articulado, hoy muy reducido en aranés. En definitiva, la versión normativa de este refrán, seguramente extraído del trabajo de Coromines, debiera ser: A Martror, eth arai tà sa maison.