Jaume Mensa ha exposat la seva investigació sobre el filòsof escotista Antoni Andreu, l’obra del qual consta de comentaris sobre el corpus del frare franciscà Joan Duns Escot, teòleg i filòsof escocès. El conferenciant ha presentat les dades biogràfiques conegudes de qui es considera el segon fundador de l’escotisme, i n’ha revisat l’obra i el projecte filosòfic, que finalment ha comparat amb el d’Escot i el de Tomàs d’Aquino, en concret a propòsit del concepte de metafísica aristotèlica de cadascun.

            Andreu fou frare franciscà a la Corona d’Aragó, establert a la custòdia de Lleida. Els seus comentaris, com els d’altres deixebles d’Escot, tenen vocació de voler-ne organitzar i explicar la subtil producció, atès que havia mort jove i no n’havia llegat un versió sistemàtica.

Una de les obres principals i més originals d’Andreu és el comentari a la Metafísica d’Aristòtil (Scriptum super Metaphysicam Aristotelis). En aquest comentari inclou i reformula qüestions d’Escot i n’hi afegeix de noves seguint la doctrina de la univocitat de la seva teologia. Es tracta d’un text que vol contrastar amb el comentari a la Metafísica de Tomàs d’Aquino, però que probablement va tenir poca difusió per la seva complexitat (se’n conserva només una còpia de finals del s. XIV).

            La principal diferència entre la concepció de la metafísica de l’escotisme respecte del tomisme està en què, mentre que d’Aquino havia proposat una lectura unitària de l’ontologia i la teologia, sustentada en la doctrina de l’ésser, Andreu la fonamenta en el concepte d’univocitat, i com a conseqüència, la metafísica no pot posseir els principis de l’ontologia i la teologia. No en forma part, doncs, sinó que s’ocupa dels principis transcendentals de l’ésser i no de Déu.

            Mensa ha acabat la seva exposició fent èmfasi en què la figura d’Andreu apunta que a principis del segle XIV Catalunya es va convertir en un important centre d’atracció i de difusió de l’escotisme, en una època, alhora, de fundació dels estudis universitaris i d’expansió del tomisme.

Arnau Vives