La primera sessió del seminari del curs 2014-2015 va tenir lloc el 8 d’octubre i va anar a càrrec d’Anton Espadaler, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, que va parlar de Les partides d’Orient. Per al Jacob Xalabín. A propòsit de la publicació del darrer volum de la nova Història de la literatura dedicat a la literatura medieval, Espadaler va presentar el seu estudi dedicat a la Història de Jacob Xalabín i a la tradició narrativa de tema turc del segle XV. En primer lloc, va remarcar la singularitat d’aquesta novel·la en el marc de les novel·les catalanes i franceses del segle XV. Si bé es troben diverses narracions que situen l’heroi en la lluita contra els turcs, aquests són presentats com a antagonistes de la cristiandat i el món turc és retratat com un tema llunyà, poc documentat. Per contra, la Història de Jacob Xalabín combina fets i personatges turcs i documentats i episodis de ficció situats en un terreny real, sense judicis de valor sobre els costums i les creences religioses; segons Espadaler, les característiques del text fan pensar que al segle XV ja existia un públic disposat a rebre ficcions que els parlessin de personatges, geografies i mentalitats en bona part desconegudes.

En segon lloc, el conferenciant va fer una sinopsi argumental de la novel·la, a partir de la qual va remarcar alguns trets de referencialitat de l’obra, com les localitzacions geogràfiques, els personatges, fets històrics com la invasió balcànica i la batalla de Kossovo, i l’etimologia turca dels noms propis o de termes com la “xamxa” ―rellevant per al desenvolupament de la primera part de la narració. Espadaler va observar que la ficció que embolcalla la 2 narració de fets històrics combina la petja oriental que escau als personatges amb determinats pressupòsits occidentals i cristians, que convenen al públic. Per mostrar aquesta duplicitat entre el món turc i el món bizantí, va identificar diversos temes i motius de la narració, els quals tant es troben en fonts orientals com occidentals. A continuació, l’argumentació va permetre analitzar alguns aspectes de l’ambientació, de les figures històriques i d’esdeveniments que es narren.

Espadaler va descriure les principals característiques de l’ambientació turca (alimentació, pràctiques conjugals, usos funeraris, ús del vel, dones que cavalquen amb mules, instruments musicals, pràctica de seure en coixí, domini de les armes, etc.), i va observar que en la novel·la són presentades com a pròpies dels turcs i desconegudes del públic a qui s’adreça l’autor. Pel que fa als personatges històrics, es va centrar en el dibuix de les figures importants del món turc (el soldà Murat I i els seus fills Jacob i Bajazet, i els dos caps de l’exèrcit Alí Paixà, pare i fill), que va poder documentar rigorosament; les dones, en canvi, no responen a enllaços documentats. Pel que fa als esdeveniments històrics, va analitzar amb detall la narració de la batalla de Kossovo, que és presentada i contextualitzada des de l’òptica otomana. Espadaler va comparar alguns elements de la narració ―com el dibuix de les figures de Murat i Bajazet abans i després de la batalla, la disposició dels exèrcits o la mort de Murat― amb altres fonts occidentals i orientals del segle xv; va observar, en primer lloc, que la qüestió turca deixà de ser una qüestió llunyana quan, el 1399, l’emperador bizantí Manel II va emprendre una gira diplomàtica per Europa per tal de demanar l’ajut de les principals potències, i, en segon lloc, va considerar que aquest clima polític del període de tombat de segle devia afavorir la demanda d’informació sobre Turquia i els personatges que motivaven el crit d’auxili dels bizantins.

Finalment, el ponent va fer algunes observacions pel que fa a la datació i a l’autoria de la Història de Jacob Xalabín. Després de revisar les diverses hipòtesis sobre la datació de la novel·la i de valorar algunes referències al context polític, Espadaler va afirmar que l’obra ha de ser pròxima a la narració dels fets i, per tant, cal situar-la a començaments del segle xv. Va rebutjar la 3 hipòtesi segons la qual el text és una traducció i va considerar més plausible la hipòtesi d’autoria catalana. L’anàlisi d’alguns elements linguístics i estilístics (per exemple, l’abundància de lèxic mariner i militar, la presència de mots d’origen vènet, l’expressivitat redundant, o les apel·lacions al lector com “segons que oïrets”), posa de manifest una marcada tendència a l’oralitat i indica que l’autor no pot ser considerat un professional de l’escriptura. Malgrat que els dubtes sobre l’autoria són irresolubles, la presentació d’Espadaler va permetre constatar que l’autor de la Història de Jacob Xalabín tenia un bon coneixement del món turc i que la seva aportació és del tot rellevant en el panorama de la narrativa de tema turc del segle XV.